Amb rerefons molt menys existencialista, però més realista, l’esquema de la universal frase shakespeariana em serveix per a resumir l’estat dubitatiu en què em trobe ( crec que molts treballadors i treballadores estan igual que jo ) quan he vist que se’m venia damunt la data del 29 de setembre i havia de prendre postura.
Personalment, a mode de recurs resolutori, la darrera setmana he anat posant sobre els dos platets d’una balança imparcial els arguments per a fer o no fer vaga.
A grosso modo, sense entrar al detall, que pot ser massa exhaustiu, vet aquí una síntesi del què he posat en cada una de les parts a sospesar
1.-Per no fer-li el caldo més gros a la dreta que espera amb les urpes afilades el fracàs del govern i de les mesures adoptades.
2.-Perquè amb els diners esfumats i les economies malmeses, tothom ha de sacrificar-se i estrènyer el cinturó. ( Reflexió al marge: Què entenen alguns per tothom?).
3.-És una crisi internacional, generalitzada de tots els països, i les mesures anticrisi traspassen les fronteres d’Espanya. ( Pregunta al respecte: Per què les mesures no traspassen també les fronteres dels grans cabdals?)
ARGUMENTS PER A FER VAGA:
1.-Perquè després de tants anys bregant per aconseguir millores socials i laborals, ara no podem consentir així com així que les frenen i retallen.
2.- Perquè els treballadors no som elements muts i invisibles. En última instància, quan se’ns arracona o se’ns carrega tot el pes, ens queda la presència i el crit de la vaga.
3.-Perquè cal demostrar que no estem d’acord en com s’administra la riquesa i es manipulen els beneficis que produïm. Hem de demanar comptes i reclamar parts als qui en temps de bonança s’han endut els cabdals. ( Pregunta ingènua: on han amagat els diners?)
Reflexionant sobre cadascun dels arguments en què he sintetitzat les meues cavil.lacions, junt als escrits i veus que proliferen per tot arreu e
n pro o en contra de la vaga, contemple la balança des de la meua perspectiva de dona treballadora, d’esquerres, lluitadora pel benestar social... i tot d’una els platets es mouen, es desequilibren i el fidel, digne i coherent, m’assenyala amb claredat el que em convé: FER VAGA.
Si a algú li serveixen les meus cavil.lacions pot disposar d’elles.
Salut i força!
Hola Pepa!
ResponEliminaAcabe de descobrir el teu bloc, i m'ha sorprés agradablement que haguem coincidit en les raons per fer vaga, jo vaig publicar un post en la mateixa direcció el dilluns 27.
Ja veus, per a ser quatre gats els que valoràvem més les raons per fer vaga, hem acabat per multiplicar-nos. Serà perquè ens hem clonat set vegades, cadascuna de les set vides que diu que tenen els gats. I tanta vida currant fins els 67 és insuportable, fins i tot d'imaginar.
ResponEliminaHe trobat les teues reflexions l'1 d'octubre, me n'alegre de la teua/meua decisió. endavant.
ResponEliminaPilar