De la mà dels artistes de la imatge Santiago Thevenet ( estudi Gravamedia), Felipe Escolano i Andreu Costa, amb la música de la Romàntica Alternativa del Saladar i Urbàlia Rurana, el treball és testimoni fidel, i preciós, d'una realitat que es manté vigent.
La participació i informació de persones que, encara al segle XXI, treballen la terra i escalden el moscatell, per fer pansa, converteixen el vídeo en un document de gran vàlua cultural, etnogràfica i històrica, digne de considerar com a aportació als estudis de la pansa.
Mireu-lo i comproveu el que dic.
Del raïm de moscatell a la pansa/De la uva de moscatell a la pasa from gravamedia on Vimeo.
Podeu visitar l'exposició sobre la pansa a la seu de la Fundació CIRNE, avinguda d'Alacant ( junt a la Creu Roja), fins el 30 d'octubre de 18 a 21h.
Magnífic treball. Enhorabona
ResponEliminaPepa, un treball extraordinari perquè també les noves generacions coneguen el treball que requereix la transformació del raïm en pansa.
ResponEliminaHe gaudit molt amb les passes del procés i amb la família que apareix al documental. M'he recordat de quan feia la tesina sobre el conreu de l'arròs.
Salutacions
Francesc, llàstima que et perdes l'exposició, paga la pena veure-la. Endemés d'exposades les eines de la pansa, amb canyissos i raïm, hi ha fotografies de l'època, cromos, formalets, una maqueta i varies aquarel.les dels vaixells de la família Bolufer, records duts directament pels xabiencs que van visitar les primeres expos de Paris, Londres, Viena, Filadèlfia, com una torre Eiffel de cartro, medalles, llibres guia, plànols, un diorama... Endemés dels panells informatius, CIRNE ha editat uns treballs molt interessants. L'amic Toni Espinós cuida el que fa. A vore si t'animes a venir. Una abraçada.
ResponEliminaUn bon i interessant treball.
ResponEliminaPepa, moltes gràcies pel video de la pansa, he disfrutat molt veient-lo i escoltant-te. M'ha paregut molt curios sobre tot quan giraven els canyisos, això ha sigut una autèntica novetat per a mi, no sabia que els giraven quan el raïm està secant-se. El que no m'ha quedat clar és quin propòsit te la ventà. La dona major es nota que ho disfrutava de veres.
ResponEliminaJaime M.
Gira i gira, així es dauraven pels dos costats, ho feien a mà, raïm per raïm amb els que estaven més secs, o tots d'una amb el canyís. La ventà suposava el punt i final de la recollida de pansa al sequer. S'havien d'espolsar els canyissos abans de guardar-los, perquè quedaren nets, alhora arreplegaven els grans solts de pansa que havien quedat. Com en part es tractava de rebuig s'havia de llevar la brosseta, les pallorfes i altres deixalles, per això es ventava. Així no es tirava res, ja saps allò de "Tot s'aprofita". Una abraçada.
ResponEliminapepa