Definitivament s'ha acabat l'estiu! No l'estiu astronòmic, però sí l'estiu vacacional. Aiii! sempre dic que en realitat per a mi l'any comença a setembre ( amb el curs) i no a gener. Alguns pensaran que és deformació professional, però assegure que quan tenia 5 anys (i era una criatureta innocent que ja anava l'escola amb a penes quatre pams d'alçada), l'autèntic cap d'any el marcava el dia que havia de llevar-me del llit a toc de retreta (el crit de la mare feia de despertador puntual). Llavors, sense tenir temps ni de gaudir del món entre lleganyes, havia de córrer per arribar a classe abans que la mestra haguera acabat de passar llista. Imagineu quan he de córrer ara, que soc jo la mestra que passa la llista, amb l'agreujant que porte així tres dècades i pico.Però no m'apure, a falta de temps matiner per a contemplar el món amb els ulls mig closos, empre altres recursos que m'ajuden a sobreportar la quotidianitat. Com l'invent fantasiós de retenir en una xarxa la lluna plena de l'estiu.
Vos deixe els fotogrames per si vos serveixen per evocar els records fresquets de les nits estiuenques.
"Feliç any nou!" perdó, volia dir "Feliç curs i període laboral nou"
(Ahh! els qui em seguiu podeu comprovar que m'he autoregalat un disseny de bloc costumisat al meu aire, què vos sembla?)
Pepa, m'agrada el nou disseny del blog; és clar i net com la lluna que ens has regalat perquè la quotidianitat de la tardor no semble tan reiterativa. Me l’emporte a la butxaca per mirar-me-la si m’entra gelor o desfici; potser també per a recuperar la tranquil•litat estiuenca que no mana tant.
ResponEliminaEstic amb tu, l'any comença amb el toc del despertador de setembre. A falta de mare que ens pegue el crit de forma amorosida, les màquines ens llancen contra l'aigua de la dutxa per espavilar-nos i ens posen davant del café matinal que ens acaba de retornar el to vital, cada dia, per tornar al solquet.
Sort tenim encara que fem el treball amb molta il•lusió i, poc després d'aixecar-nos, ja quasi ni ens recordem de la feinada que ens ha costat escoltar el ring ring del despertador i ja tenim el cap en les persones que retrobarem a l'aula.
Feliç any nou; vull dir: que tingues un bon curs!
Una abraçada
Pepa, m'agrada el nou disseny del blog; és clar i net com la lluna que ens has regalat perquè la quotidianitat de la tardor no semble tan anodina. Me l’emporte a la butxaca per mirar-me-la de tant en tant si m’entra gelor o desfici i per a recuperar la calma estiuenca.
ResponEliminaEstic amb tu, l'any comença amb el toc del despertador de setembre. A falta de mare que ens pegue el crit de forma amorosida, les màquines ens llancen contra l'aigua de la dutxa per espavilar-nos i ens posen davant del café matinal que ens acaba de retornar el to vital, cada dia, per tornar al solquet.
Sort tenim encara que fem un treball amb molta il•lusió i, poc després d'aixecar-nos, ja quasi ni ens recordem de la feinada que ens ha costat escoltar el ring-ring del despertador.
Feliç any nou de setembre; vull dir: que tingues un bon curs!
Una abraçada
Que bé descrius l'esforç de llevar-se del llit cada matí, i el poc que ens costa dibuixar el somriure quan entrem a classe. Felicitat i força Francesc.
ResponElimina