divendres, 21 de gener de 2011

RELATS CONJUNTS: DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA



MÉS PREGUNTA QUE RELAT


Desembarcament: soldats, armes, focs, estrèpits, morts. 
Invasió: uniformes, canons, projectils, trons, morts. 
Ordres: reclutes, pistoles, bales, fragors, morts. 
                   
Poder: vassalls, violències, dolors, brunzits, morts. 
Quimeres: fums, vanaglòries, frustracions, silencis, morts.
            
Per què la civilització sempre s’aixeca aixafant cadàvers?
                                
PER A RELATS CONJUNTS 

11 comentaris:

  1. Tens raó, és més pregunta que relat. I per desgràcia no en tinc (potser ningú la té) la resposta.
    Potser algun dia, la cosa no anirà així. Esperem-ho!

    ResponSuprimeix
  2. Hi ha qui et dirà que és necessari, que cal molta destrucció per començar a construir. Però segur que hi ha maneres millors, la història està plena d'exemples.

    ResponSuprimeix
  3. McAbeu, cada vegada que veig imatges d'una guerra, d'una confrontació, d'un assassinat, o d'un maltractament, em faig preguntes semblants, per què hi ha qui per a superar-se, o simplement per a mantenir-se, necessita destruir? Tinc possibles respostes, moltes, però cap em resulta positiva.
    Xexu, jo també busque maneres millors de fer cultura i construir una societat sense violències, però quan faig una ullada als fets humans..., pufff! em duc cada decepció. Quins són eixos exemples dels quals està plena la història?
    Salut als dos.

    ResponSuprimeix
  4. Espero que no sempre...van aixafar cadàvers i em van salvar altres milers de ser aixafats ...bon relat! bones preguntes!

    ResponSuprimeix
  5. Cal fer-nos preguntes, per tal d'evitar noves guerres.

    ResponSuprimeix
  6. Tot un seguit d'imatges et venen al cap amb les teues paraules, Bon relat!

    ResponSuprimeix
  7. Molt bona reflexió. Espero que aviat la humanitat en trobi la resposta.

    ResponSuprimeix
  8. Es una reflexio que tothom es fa menys els protagonistes de dites guerres. La resposta segurament no siga tan complicada, el que pasa es que no els interesa... molt bon relat Pepa, com sempre.
    saluts!

    ResponSuprimeix
  9. A mi ja m'agrada així. De fet, és gràcies a aquestes preguntes que es pot ensenyar a fer/ fer un mateix un bon relat! Maco i clar!

    ResponSuprimeix
  10. Fins ara no ho hem sabut fer d'una altra forma. Però mai perdrem l'esperança del canvi que els homes necessitem per a seguir existint.

    ResponSuprimeix
  11. Aquesta pregunta conté tota la història, molt molt original!!

    ResponSuprimeix