Un dia d’estiu, demanà un amic fotògraf que la retratara en una boca d’aire del metro de Barcelona, havia d’immortalitzar-la en la famosa postura de la Marilyn en “The Seven Year Itch”, amb les faldes alçades, els cabells rebolicats i el somriure delerós.
La primera bafarada d’aire calent que puja del terra li aixecà la falda fins els muscles, i instintivament se la subjectà corpresa.
Una nova bafarada llarga, càlida, tendra i humida li envoltà les cames, li recorregué les cuixes i se li arremolinà en l’entrecuix arrancant-li una sensació de plaer tan intensa que es dugué les mans al baix ventre per evitar que l’aire s’escapara del sexe. Alhora, una tercera bafarada la penetrà, l’enlairà, en un èxtasi orgàstic impossible de contenir en cos humà, i la fongué fins fer-la desaparèixer amb la cara distorsionada de plaer i un somriure immens.
Fou tant sorprenent el succés que el fotògraf embadalit ni tan sols arribà a enfocar la càmera i no pogué retenir ni una sola imatge. Desprès, desconcertat, buscà a tort i a dret on havia anat a parar la nova Marilyn.
La trobà immortalitzada en una bella escultura apareguda sobtadament en el passeig de vora mar.
Sobre una alta peanya, la Marilyn de Barcelona li mostrava a l'estàtua de Colom els delers de la vida, amb moviments ondulants. Mentre, ara i adés, li taral•larejava suau, al vell descobridor, el Happy birthday to you.
PER A RELATS CONJUNTS. IMATGE : La Cara de Barcelona.
Caram, un relat molt sensual, encara que d'una sensualitat desesperades. Bona història, encara que jo, gaire bonica no la trobo a aquesta estàtua.
ResponEliminaXeXu, segurament tens raó. Però la sensualitat de les estàtues és desesperant, i tan contradictòria: ondulades i immòbils, seductores i distants, suggerents i fredes.
ResponElimina