Quan hom assisteix a una xarrada sobre "La societat tradicional valenciana", suposa que el conferenciant parlarà de costums, quefers del passat, les característiques més importants del poble valencià, els trets significatius, les obres, l’arquitectura..., qüestions totes elles interessant, instructives, motivadores, que et sonen com qui escolta cantar una cançó del nostre folklore. Però no és el cas de la lliçó ben real que ens va donar el dijous 20 de gener el director del Museu d'Etnologia de València, Joan Seguí ,en parlar-nos de la “Situació patrimonial d'estudi i difusió de la societat tradicional valenciana”. Els qui vam tenir la satisfacció d’atendre’l van veure com desgranava preguntes transcendents.
Per què cultura tradicional? Què és l’etnologia? Què fa l’etnografia? Quina implicació té amb l’antropologia? Quans especialistes hi ha al País València? Quines possibilitats de formar-se, titular-se tenen els interessats.? .. i després.... treballar amb un sou digne? Quants museus hi ha? Quins estudis tenen preferència ara per ara?.
Impossible que vos explique més en aquest simple article, ni sóc ni sé el que sap el conferenciant, i per això vos recomane que a la primera oportunitat que se vos presente aneu a escoltar-lo.
Això sí, vos contaré que em va fer prendre plena consciencia de proclamar la gran necessitat que tenim de recolzar, “tots i totes”, els estudis de la nostra cultura tradicional, de no deixar perdre el patrimoni material i immaterial... i d'exigir que s'incrementen dels minvats pressupostos que les administracions públiques destinen.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada