COLLA XIRIMITAB'S DE XÀBIA, DOLÇAINERS DEL SEGLE XXI

No puc entendre un moment transcendent de la vida sense que tinga un paissatge i un so de rerafons.

Imatges i música acompanyen cadascuna de les nostres accions vitals més importants, siga com a poble, siga com individu.

Sens dubte, la dolçaina és un dels instruments més propis que acompanyen les vivències del poble valencià, ( per no ser categòrica i dir que és el més propi).
Dolçaina i tabalet, amb els músics que la fan sonar i el fan redoblar, han amanit  segles i segles d'història, imposant el seu so en actes diversos, tants com van des dels violents guerrers fins els lúdics festers. 

"Les referències documentals sobre la dolçaina o xirimita i els qui les feien sonar són antigues i nombroses. 
Al segle XIII el dolçainer aparéix com un músic joglaresc que s'agrupa amb altres músics a la cort del monarca formant cobles de ministrers...
A partir del segle XV els sonadors de dolçaina deixaren les cobles i prengueren un camí individual i de carrer, acompanyats sempre del tabalet que marcava el ritme, un jove que en créixer substituiria el vell dolçainer...
El dolçainer es constitueix en una espècie d'ofici que passa de pares a fills, arribant a formar autèntiques dinasties...
Al s. XIX gaudien de gran popularitat i percebien importants sous...
Entrat el segle XX, els avatars socials i polítics fan que el dolçainer siga cada vegada menys requerit en actes i festes. La dolçaina perd rellevància i consideració....
El desús i desconsideració es frenen ben entrada la segona meitat del s. XX mitjançant el treball de recuperació de la cultura tradicional que s’inicia amb l’arribada de la democràcia...

A hores d’ara, al segle XXI, la música de la dolçaina està ben viva, amb més força i vigor si cap que fa cent cinquanta anys. Això és gràcies a aquelles famílies de dolçainers que continuaren fent-la sonar en les festes, sense deixar que s’oblidara. Gràcies als qui en el darrer quart del segle XX van comprendre que calia evolucionar i adequar l’instrument per a ser tocat en grans grups o en orquestres...  Gràcies als músics que l’han adoptada en el seu repertori, als qui han composat peces especials per a dolçaina, a les escoles de música que l’ensenyen i tantes colles entusiastes que s’han creat, com la colla“Xirimitab’s” de Xàbia.

Gràcies també als grups musicals de diferents estils que s’han format al llarg de les darreres dècades com “Al Tall”, “Urbalia Rurana”, “Tres fan Ball”, “Dolç Tab Jaz”, “La RAS”, “Obrint Pas”, “La Gossa Sorda”..., i que tenen en la dolçaina el matís que ajuda a caracteritzar-los.

I com no, dolçaines o xirimites continuen vives gràcies a la pròpia música amb que les fan sonar dolçainers i xirimiters. Perquè el tradicional instrument transmetia alguna força particular als nostres avantpassats que encara avui continua transmetent-nos a nosaltres ."*

La mateixa que ens va transmetre la colla Xirimitab's als qui vam gaudir de la seua segona audició "Recordant Pep Bas",  el passat 27 de maig.  Una vetllada musical adobada amb una perfecta mescla de sons ancestrals i melodies actuals.
I com a mostra deixe l'enllaç a les gravacions realitzades per Santiago Thevenet.   

 

Xirimitab's-Toc de Cavalcada- from gravamedia on Vimeo.
 

Audició de la Colla de Xirimiters i Tabalers de Xàbia from gravamedia on Vimeo.
 
*Article publicat en el Llibret del programa de la 2na Audició "Recordant Pep Bas" de la colla Xirimitab's. Veure article complet.