No coneixes bé a algú si no visites mai sa casa.He passat uns dies ben agradables, i amb bona companyia, a la ciutat holandesa d’Amsterdam. Volvetes de neu, sol amb vent gelat, fred suportable; llargues caminades pels carrers que voregen els canals; esquivar bicicletes; passeig en barca; rutes guiades per saber de la vida i anècdotes dels habitants; contemplació de monuments i cases d’equilibri incomprensible; redescobrir Van Gogh; admirar in situ pintura flamenca, excursions a paratges i ciutats significatives...
Coneixia de bestreta els holandesos, n’he tingut com a alumnes a Xàbia i durant anys he sigut veïna d’una família holandesa a ma casa del Montgó, encara que mai havia visitat el seu país. Ara que he estat a Holanda puc dir que els conec millor i endemés els admire.
Com tots els pobles, han creat la seua cultura, llengua, costums, economia, història, personalitat... Però també, rescatant-la del fons de les aigües, han creat i curat la terra sobre la que viuen, construeixen les cases, cultiven i estimen. Una gran lliçó per a altres pobles que tenim una terra esplèndida i no mirem massa per ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada