Estellés en Solfa, Salvador Bolufer - Enric Murillo

Qui haja escoltat recitar o vist actuar Salvador Bolufer sabrà de què parle quan em referisc a la potència hipnòtica de la seua veu i a la peculiar ironia satírica de les seues intervencions poètiques.  Després d’un bon grapat d’actuacions per escenaris diversos i d’un disc gravat sobre la "Burrera Comprimida", aquest estiu, precisament coincidint amb l’any Estellés, s’ha fet efectiu el projecte del disc-llibre “Estellés en Solfa”, que conjuntament amb el músic, compositor i company de treballs Enric Murillo, duia un bon temps preparant.

Esperava dedicar-li unes lletres  quan es fera la gala de presentació, que com és de rigor hauria d’haver acompanyat l’aparició del disc, però  la gala s’ha ajornat fins la tardor mentre el senyor Bolufer es recupera d’unes molèsties a les cordes vocals, i jo no vull que la meua modesta opinió sobre el disc-llibre ( o llibre-disc) continue guardada en el calaix, així vaja per davant l’escrit i ja assistirem a la gran gala oficial quan arribe l’hora.

Vaig gaudir meravellada de la primera audició del disc “Estellés en Solfa”. Em vaig deixar dur pel vaivé de la música, dels ritmes lents i pausats, dels alegres i animosos, dels profunds i amargs, dels narratius, dels descriptius, dels emocionats, dels subtils, dels tènues, dels tendres, dels durs... embruixada pel conjunt de sons melòdics, a la manera de qui escolta per primera vegada un concert polifònic, sense atendre lletres, permetent que les solfes m'arrossegaren a colp d'oïda i de vibració acústica sense buscar el perquè ni el com, senzillament sentit i obrint els sentits a la música.
Alhora, no podia ser d’altra forma, vaig gaudir emocionada, de nou, amb la plenitud de la veu del Trobador de la Marina mudat a Trobador dels versos d'Estellés. Em vaig deixar transportar  per la seua veu rotunda, contundent, vibrant, modulada, acolorida per matisos de tintes forts i vius, ara exclamativa i amarga, després murmuradora i tranquil.la.   I vaig arribar al paradís de la sonoritat boluferiana, allà on brilla l'articulació de cada so, de cada fonema, de cada síl.laba, de cada paraula, on les entonacions desperten sentiments, quasi sense importar què diuen els versos, però sentint les impressions que van dur el poeta  a escriure les lletres que el trobador recita.

Aquesta és una de les virtuts més curioses de Salvador Bolufer, o hauria de dir ressenyables,  l’hipnotisme de la seua manera de recitar-cantar-interpretar.  S'apodera del contingut de les paraules i desperta el sentiment de l'oient no amb el significat del text sinó amb la modulació vocàlica, convertida en ones que duen la brisa emotiva del poema. No sé si m'explique....

A la segona  audició ja vaig parat esment als textos, coneguts de bestreta. I amb la grandiositat que entre Bolufer  i Murillo li han donat a l’obra, el vers d'Estellés em va impactar més que mai. A poc a poc entre solfes, ritmes i veus, van  desfilant personatges, espais, imatges, escenes que guarden els poemes estellesians, cobrant el sentiment i la vivesa que van impel·lir  el poeta a escriure’ls.  

Segurament du raó Paco Muñoz quan diu que el poeta de Burjassot té molta poesia que es pot transformar en cançó.  Però els poemes que composen el llibre disc “Estellés en Solfa” semblen especialment compostos  per a ser musicats i recitats  per Murillo i Bolufer.  Ningú ho posarà en dubte en escoltar-los. 

Encara em vaig complaure amb altres sorpreses que guarda l’acurat llibre-disc: seguir el text dels poemes mentre els escoltes,  llegir-los al compàs de la música, intentar recitar-los... 

Deixe constància de les  complaents sensacions que em desperta “Estellés en Solfa” i vos convide a viure-les. 

Cliqueu-hi per a més informació: 
 Al bloc de Burrera comprimida.
Article de Maria Josep Escrivà.
Entrevista a Salvador Bolufer per Jovi Lozano

Clic per a fer un tast i comprar .