La resistència i rebel.lia dels treballadors i treballadores de canal 9, exemple de com recuperar la dignitat.

Vaja per davant el meu reconeixement als treballadors i treballadores de RTVV que amb dignitat exemplar han lluitat  fins l'últim instant, per impedir el tancament de canal 9.  Amb la seua postura ferma, amb la rebel.lia espontània,  l’organització precisa, l’estima que encara els quedava cap al seu lloc de treball (en altres temps tasca entusiasta i feta amb convenciment), ells i elles són els vertaders herois i heroïnes que han perllongat unes hores més la vida de canal 9.  Amb esforç i resistència han plantat cara al despropòsit increïble de liquidar una televisió pública, i han llançat al món les ignominioses imatges del tancament d’un servei, imprescindible al segle XXI, per part del govern que hauria de vetllar pel seu manteniment.

Però no ens enganyem, no inventem falsos herois, ni creguem que reclosos a l’enorme edifici de Burjassot cercat per la policia, o recolzant-los des de fora, hi  eren tots els qui cobraven nòmines com a empleats de l’entitat pública.  Perquè allà no hi estaven, ni volien estar, justament els que sobraven, la colla de ”enchufados” que han engreixat la plantilla, que han disparat els pressupost, que s’han servit a ells mateixa i al partit que els va col.locar, que no creien en un canal de comunicació públic valencià, i que ni tan sols creien en el País Valencià. 

La nit del 28 i matí del 29 de novembre de 2013, cercats físicament o emocionalment al Centre de programes de canal 9, defenent com un símbol el poc que quedava d’un projecte informador i cultivador del País Valencià, hi eren  els “autèntics” treballadors i treballadores de RTVV, professionals, gent honesta a qui el PP els ha fet passar les de " Caí", que en el seu dia van optar per marxar desesperats, o denunciar indignats, o aguantar i callar amb ràbia. Treballadors i treballadores conscients de la necessitat d’un mitjà de comunicació públic, coneixedors de les grans deficiències de RTVV,  coneixedors alhora de com retorna-la al lloc que li correspon. Treballadors i treballadores  que ens  han donat un gran exemple a la societat valenciana de com resistir, publicar i denunciar els atacs de la prepotència i el mal govern autonòmic, ens han mostrat el camí per recuperar la dignitat.

La nostra ràdio-televisió valenciana ha estat lluny de ser un bon mitjà de comunicació. Lamentablement ha sigut model de parcialitat, servilisme, manipulació i enchufisme. El Govern Valencià del PP s’ha encarregat que la ràdio i la televisió estigueren al seu servici, que programaren i informaren agenollats als peus dels interessos partidistes, que es convertiren en el seu canal d’expressió. 

Després d’aconseguir-ho, quan ja no li servien, quan  estaven denigrades fins el punt que ni als propis governants els feien paper, quan les havien reduïdes a la mínima credibilitat, i segurament quan els interessos privats volen quedar-se amb l’esquelet desmantellat, han utilitzat mecanismes dictatorials per tancar-les.

El procés de tancament de RTVV, ha sigut repulsiu, infame, vergonyós de principi a fi,  des que es va plantejar l’ERO i van fer fora els qui més molestaven al govern, en compte de llevar els “enchufados”, fins les últimes actuacions del president Fabra excusant-se amb mesures econòmiques inversemblants que ningú creia. Van  forçar l’acord de les Corts Valencianes, on mercé la majoria absoluta els diputats del PP,  11 d'ells presumptes delinqüents i a les portes de juí,  van emprar l'escó per acomplir el pervers tancament.  Van dictar un decret urgent de clausura i liquidació. Van fer ús d’uns personatges nomenats liquidadors perquè  arredoniren la maldat seguint la diabòlica tàctica de la terra cremada. I van acabar per inutilitzar sense cap pudor unes instal.lacions de cost milionari.

Han sigut uns dies que molts dels qui vam viure el 23f no hem pogut evitar sensacions semblants a les d’aquella nit. Salvant les distàncies de la comparança. En aquell temps, l’ultra dreta va utilitzar els tanques amb l’intent de llevar-nos la veu amb un cop d'estat contra el govern  i posar fi a la democràcia incipient. Ara és el govern, de dretes, qui amb cops de decrets dictatorials vol silenciar-nos i liquidar les restes de democràcia que ens han deixat. Aquell era un cop d'estat militar, este és un cop del govern del PP contra la comunicació pública valenciana.  

La  LOMCE, la nova "llei mordassa", el tancament de RTVV, són la nova classe de tanques amb què ens intenten anihilar.

Amb les seues grans mancances, RTVV guardava l’esperit del símbol d’un país modern, i molts confiàvem que arribara a ser-ho en un futur de canvis.  Ara ja no hi és res. I que és al segle XXI un poble sense un mitjà de comunicació propi?

Confie que la resistència i lluita dels autèntics treballadors i treballadores de canal 9 ens servisca d'exemple a valencians i valencianes per defensar-nos contra els atacs que volen eliminar-nos com a poble. Confie que més prompte que tard la nostra malaurada ràdio-televisió valenciana torne a recuperar veu i imatge, i ho faça lliure, professional, conscienciadora i cultivadora del Poble Valencià.

Els primers passos de defensa estan donats: resistir, rebel.lar-se, eixir al carrer per reclamar la dimissió del president Fabra i exigir eleccions immediates davant un govern intolerant i alié al país que governa.

Continuem, sense parar, amb la denúncia dels atemptats contra el País, la cultura, la llengua, el territori, les corrupteles i els mals usos prepotents i dictatorials dels polítics...

Fem-los fora abans que acaben amb tot, però que no marxen impunes i que la història guarde per sempre la memòria i les imatges dels seus vergonyosos fets, com les que ens han deixat a la pantalla, ara fosca, els bons treballadors i treballadores de RTVV.