Conreus de secà muntanyenc mig abandonats, en terres escalonades separades per grans màrgens de pedra seca, bancals aconseguits en les rompudes fetes a la muntanya segles arrere. En alguns encara es troben ossamentes de vinyes socarrades pel sol, que ben segur van ser cultivades al segle XIX.
Casetes aïllades on es practicava a la força l'autosuficiència, a base de cultius bàsics i complementaris, i d'edificacions necessaries amb corrals, forns, cups, eres, i fins i tot bucs per sobreviure amb l'imprescindible.
La gran sorpresa es troba entre els màrgens amples enllosats amb la pròpia pedra. Margenades que presenten una configuració molt especial al voltant la ruïna d'un riurauet, que encara conserva un fornet d'escaldar per a caldera menuda. L'acabat i inclinació superior dels màrgens convida a pensar que s'utilitzaven com a sequer de pansa verge ( o pansa de sol).
I l'admiració, plena d'incògnita, se la du la gran pedra plantada (a mode de columna megalítica), a la que s'accedeix directament per escalons rudimentaris de pedres incrustades a la paret dels màrgens.
En observar-la hom no pot evitar rememorar la cultura talaiòtica de les illes.
Natura, etnografia, història, amb un inevitable i desitjat final gastronòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada