Fins i tot el meu bon amic pelut l'esperava amb deler. S'ha deixat amerar
la panxa, potes amunt, refregant el llom contra el terra banyat. Després s'ha arrecerat al tronc del xiprer a endormiscar-se amb el repic
rítmic de la pluja. Que l'oratge continue complaent, sense
espantar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada