El passat dia 20 de maig va desaparèixer Khrystyna Savenchuk. Hui es compleixen tres mesos sense saber res d'ella, tres mesos d'incertesa, dubtes, busques, crides, dolors, preguntes. Viu? On és? Per què va marxar? Amb qui està? Com està? Què fa? Què o qui li impedeix parlar amb la seua família? Sota quina voluntat ha quedat subjecta? Què o qui la manipula? Perquè si fóra lliure i amb la voluntat no sotmesa ens respondria totes les preguntes que ens fem, contactaria amb família i amistats, es deixaria vore, tornaria a casa, atendria les demandes per tenir notícies seues, i acabaria amb la pena que segur li trenca el cor per estar separada dels éssers que estima i l'estimen.
Penós, injust, opressiu, sexista el sistema d'organització social imperant on els prepotents, corruptes, violents, masclistes, manipuladors i gent de semblant mena, fan, desfan, campegen i dominen moguts pel seu interés exclusiu. En canvi, febles, innocents, pacifistes i en especial dones i infants viuen amb la llibertat restringida pel temor i la violència.
Vull recordar també, perquè no se m'obliden, ni se'ns obliden mai, les xiquetes nigerianes segrestades el mes d'abril, les 44 dones assassinades ( i 4 familiars d'elles) pels terroristes masclistes a l'estat espanyol durant 2014, la jove sàdicament violada fa uns dies...
Recordem, no oblidem i exigim que s'han d'adoptar mesures ràpidament, però que s'han de prendre contra els indesitjables maltractadors, prepotents, i no a força de restringir la llibertat de les dones i les víctimes.
Pepa Guardiola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada