9 dones assassinades al mes d’agost, violència de gènere=terrorisme masclista

Començàvem la setmana amb la dramàtica notícia de què a Barro (Pontevedra) Mónica, de 38 anys, havia sigut brutalment assassinada a tirs per  la seua parella, Daniel de 48 anys,  un violent mascliste que posteriorment es va suïcidar.  

El mateix dilluns a la nit, a El Campello (Alacant), Esperanza, de 83 anys, era morta a ganivetades pel seu marit, Hilario, de 90 anys ( la violència dels egoistes no té edat). L'assassí es va suïcidar amb el mateix ganivet que havia matat la dona. 

Dimecres 27 d'agost, a Barcelona, de nou un egocèntric violent de 70 anys matava d’una ganivetada al pit la seua companya de 48 anys.
Dijous 28 d'agost, a Hospitalet de Llobregat, es produïa un altre “feminicidi”, una dona de 45 anys era apunyalada per la seua parella de 48 anys, que també es va suïcidar després (es deuria haver suïcidat abans). 

4 víctimes mortals de la violència de gènere en una setmana, 9 en el mes d’agost, 12 durant l’estiu, 48 al llarg de l’any. 
(Parle de víctimes mortals, no esmente els maltractes, les violacions o segrests haguts, però sí els tinc presents.)
 

Tot i que les xifres oficials reconeixen menys assassinades per esta violència mortífera per no entrar dins dels protòcols establerts pel govern, els fets terribles de cada cas mostren que l’assassí ha sigut un masclista assassí sense excusa ni disculpa que valga per a justificar-lo, personatges prepotents que es creuen els amos de les dones i atempten contra elles, contra les que diuen estimar. Estima amb olor a sang i opressió no és amor sinó domini. 

Mentre gran part de la societat calla i es resigna, com si en la relació de parella anara implícit  el maltractament, la submissió, el sotmetiment, la potestat de decidir acabar amb la vida de la persona suposadament estimada.

I el govern calla i retalla en l’aplicació de les polítiques d’igualtat i violència de gènere; retira  programes per defensar, protegir i ajudar les dones maltractades i possibles víctimes; proposa canvis legislatius com la reforma de la llei Gallardon contra la lliure maternitat que minva els drets de les dones i el respecte que se'ns deu; o aprova la nova llei d’educació que entrarà en vigor enguany i que és un pas enrere i un colp a tots els esforços fets per eradicar des de la base el masclisme i educar en igualtat des de la infantesa. 

Em pregunte què faria la societat, els governs de les diferents administracions, els mitjans de comunicació si en compte de 9 dones assassinades pels masclistes violents, hagueren sigut 9 persones assassinades per un grup de terroristes?

La resposta la tinc clara, i crec que la majoria també la té clara, perquè estem conscienciats, temem els terroristes i sabem la destrucció que els envolta. La societat, els governs, els  mitjans de comunicació ens hem mobilitzat amb horror i pres mesures cada cop que la virulència terrorista ha atacat.

I em pregunte més: Per què no ens mobilitzem igual contra  la violència masclista que ha assassinat i assassina brutalment les dones? És que la seua mort és menys condemnable? És que el temor de qualsevol dona en saber que potser impunement violentada és menys terrible? És que han de pagar amb la vida haver-se enamorat? O és que els maltractadors i assassins de dones tenen butla patriarcal per violentar i matar al seu capritx?

El masclisme mata, hem de denunciar-lo i combatre'l.
 La violència de gènere és terrorisme masclista.  

(Trobareu un recull d'informació i una relació dels assassinats al blog de la Xarxa de Dones de l Marina Alta, aquí l'enllaç) .