ÉS “L’ESGLÉSIA DE XÀBIA”, I NO "L'ESGLÉSIA DE L'ARQUESBISBAT A XÀBIA".

A finals del mes d’agost, justament els dies que xabiencs i xabienques ens alegràvem veient incrementat, de forma generosa i gratuïta, el nostre patrimoni col.lectiu amb el riurau Arnauda de la família Català, des dels despatxos de l’Arquebisbat de València s’estava perpetrant el major espoli de les darreres dècades contra el patrimoni públic arquitectònic de Xàbia (50 anys arrere se’n va produir un altre en la Punta de l’Arenal).
Fent ús dels trucs que permet la prestidigitació legal, impropi dels qui haurien de donar exemple d’altruisme, l’Arquebisbat de València s’apropia d’allò que ja té amo, i per tant no li pertany.
L’Església Fortalesa de sant Bertomeu és per història, dret i fet, del poble de Xàbia, i inventar-se arguments, valdre’s de subterfugis per adjudicar-se la propietat, és actuar contra tota la població, privant-la del domini d’un dels seus bens més valuosos. L’acte es pot considerar no exempt d’una dosi de burla i menyspreu cap als xabiencs i xabienques, personalment sent que ens han pres per estúpids, ens lleven l'obra emblemàtica de Xàbia i hem de creure’ns que és pel poble de Déu? No vull entrar en qüestions religioses, però el “Poble de Déu” no ha de necessitar escriptures ni registres de la propietat per a sentir que està orant en casa. Així ho van entendre els nostres avantpassats, que amb les seues suors i diners van construir i embellir l’edifici, fora per resar, fora per defensar-se.
Al marge dels defectes que poguem tenir, els xabiencs som molt respectuosos i mereixem que se'ns done el mateix tracte. Sembla que a l’arquebisbat no li importa trencar el respecte mutu, serà perquè a canvi es converteix en propietari d’un Bé de gran Interés Cultural i artístic.
Ara ens toca querellar-nos contra el clero per reclamar el que és nostre, és de llei i de justícia.
Però a tot això em pregunte, quina mena d’afany és eixe d’escripturar-se bens d’altres? De veres paga la pena enfrontar-se a un poble per gaudir d’un edifici del que ja es tenia la clau i ningú no li la reclamava?
L’arquebisbat hauria de desfer de seguida el mal endreç, i l’Ajuntament espavilar alçant escriptures del patrimoni públic i conservant-lo com correspon.
I aquí pau i allà glòria.

Més informació:
Moció del grup municipal PSPV-PSOE aprovada al ple.

escrits a Dijous mercat

Diari "Información" El país Las Provincias

L'ASSOCIACIÓ VENT DE PROGRÉS PRESENTA "EL DESORDRE DE LES DAMES" A DÈNIA

Gràcies a l'Associació Vent de Progrés per la nova vetllada literària que organitza aquest any. Ara per a presentar, dijous passat a l'Hostal Loreto de Dénia, la meua novel.la "El Desordre de les Dames". Així és que doblement agraïda, i en especial al presentador i mantenidor Ferran Giménez que va fer la ressenya de l'obra.
L'acte va resultar molt bonic, sopar inclòs, amb una bona acollida d'associats, amics, companys de professió o de lletres, i persones interessades en la literatura. Es respirava eixe ambient càlid que ompli el cor i el cervell d'esperança i entusiasme, que prové del treball generós i que transmet la gent dedicada a aconseguir una societat justa i culta.
Hi ha nombroses associacions al voltant de temes diversos, és molt lloable que les persones s'unisquen per una afició compartida. Sense menysprear altres motius d'unió dignes, particularment em decante per les que tenen com a finalitat la cultura, el progrés sostenible, la solidaritat, la defensa dels drets humans... Bona gent, sí senyor. Podeu comptar amb mi sempre que vullgueu.

PRESENTACIÓ A DÉNIA "EL DESORDRE DE LES DAMES"

L'Associació Vent de Progrés, de Dénia ha organitzat per al proper dijous 3 de setembre, a l'Hostal Loreto de Dénia, 7:30 p.m. , una presentació-tertúlia de la novel.la " El desordre de les Dames". Endemés de parlar sobre el llibre i la literatura, és una bon motiu de retrobar-nos després dels calors d'agost i intercanviar vivències, viatges, lectures... i banys estiuencs.



(Com arribar al carrer Loreto de Dénia)

RIURAUS I ESCALDÀ AL SEGLE XXI

Vaig començar les vacances d’estiu presentant les memòries d’un xabienc més arrelat a Xàbia del que ell mateixa creia ( mal que li pesara). Acabe l’estiu assaborint eixes arrels de les quals ell no mai es va poder desprendre, i jo no vull ni desprendre’m ni que mai se’ns desprenguen .
Passar els darrers dies d’agost entre una “escaldà” i un riurau traslladat i restaurat és una manera sana no només de fer memòria i reviure enyoradissos estius d’infantesa, sinó també, i sobretot, de sentir que treballs i espais propis del segle XIX són compatibles, fins i tot complementaris, amb la modernitat i la tecnologia actual.
A la finca la Seranda de Gata, els seus propietaris Carles i Puri ens van brindar , a un grup de l’Associació Riuraus Vius , un matí d’escaldar a l’antiga. Nosaltres, renders i renderes ficticis, vam rebre una lliçó de Cultura Tradicional. Jornada entranyable per a tots els qui vam participar, instructiva per als qui mai no havien viscut l’escaldà i especialment formativa ( a l’estil de noves metodologies pedagògiques) per als xiquets i xiquetes que ens acompanyaren.
D’altra banda, el riurau anomenat Arnauda, de la família Català, que fa a penes un any estava sentenciat a l’enderrocament, ha reviscolat esplendorós, en lloc diferent i a mig cobrir encara, però oferint de nou la seua bella estructura per a acollir i acomboiar, no jornades de treball com fa un segle, mes sí moments d’esplai, gaudi, tranquil·litat i encontre a les gents que busquem el seu resguard.
En veure’l he pres plena consciència que els valencians som els únics que podem oferir al món els riuraus, autèntics elements singulars de l´arquitectura universal. Els Riuraus són la gran aportació que la Marina Alta ofereix al Patrimoni Arquitectònic Universal.
Gràcies a tots i totes els qui fan possible la seua recuperació.
Estem d’enhorabona, tant de bo sapiguem aprofitar-ho.



(Gràcies a Guiomar, de Xàbia al Dia, per cedir-me les fotos del riurau.)

( Per si voleu veure el riurau a desembre de 2008)

(Més informació als següents enllaços: )
Las Provincias Información

EL CANTAR DE LA BURRERA, LLETRES IMPRESES EN MÚSICA.

L'amic Salvador Bolufer, Trobador dels pobles de la Marina Alta i dels de més enllà del riu Bullent, del Sénia, i també de l'Ebre, ens regala en el disc "El Cantar de la Burrera" els seus poemes escrits en la forma i manera que ell sap fer com ningú: en lletres sonores traçades a l'aire amb la veu potent, cadenciosa i harmònica amb que l'ha dotat la natura. I per a major glòria de la poesia actual valenciana, l'acompanyen la guitarrista Cristina Martí i el compositor Enric Murillo. Un luxe de disc que vos recomane comprar i escoltar. Per a mostra mireu el multimèdia que he muntat amb fotografies de la col.legiata de Gandia i del recital que el Trobador i els seus amics van fer al Museu F. Marés de Barcelona, imagineu-vos com sonarà en el CD ben imprés i en un reproductor com cal. (També el trobareu al youtube.)

Més informació :

GRÀCIES PER VENIR I BON ESTIU AMB LES DAMES.

La vetllada de divendres passat, dia 10 de juliol, va ser especial i emotiva. La presentació de la novel.la "El desordre de les dames" ens va reunir a la Casa de Cultura, i en acabant a la Plaça de Baix, a un bon grup d'amics, familiars, veïns, coneguts, personalitats de la cultura i la política.
Normalment procure que en públic no se'm note l'agitació dels meus sentiment, però l'encontre de divendres al voltant de la literatura i amb la meua novel.la com a motiu em va arribar a l'ànima i em va dur a descobrir en el gest i en la veu com d'emocionada estava. Que caram!! que no sóc de pedra!!... i em vau acollir amb molt de carinyo!!.
Va ser màgnifica l'exposició sobre el llibre que va fer el professor Andreu Ros, estimat amic i company d'anys, amb qui he compartit quantitat d'experiències, he aprés un fum de coses de la vida cultural, social, política, educativa... (d'eixes coses que no s'aprenen ni en els llibres, ni en l'escola, ni encara que te les conten) i ha sigut ( i és) el meu "mestre de bones lletres literàries". Tot un luxe tenir amistats de la categoria d'Andreu. Aprofite per donar-li l'enhorabona pel treball que ha començat com a Director del IES "Toni Llidó" de Xàbia, ( enhorabona i molts ànims). (Clica per descarregar el text de la presentació)

Gràcies a tots i a totes els que vau venir, i també a aquells i aquelles que malgrat el vostre interés i amistat no vau poder assistir . I és clar, el meu sincer agraïment a la Biblioteca Municipal i a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Xàbia per organitzar l'acte, a l'Editorial Bromera per ser tant eficient, a Catalina Cardona, Francesca Gil, Bernat Bataller... Aaahh!! ...i als amics del Lizarran i L'Almadrava, que amb les seues delicadeses gastronòmiques van permetre que la vetllada es perllongara ( no està demés fer-los propaganda).Vos adjunte un complet i interessant reportatge que molt amablement ha publicat Guiomar en la seua revista digital "Xàbia al dia". (cliqueu aquí)

Crítica Triangle.

"XÀBIA, AQUELL POBLE", MEMÒRIES DE A.P.G

La Fundació Cirne presenta un llibre singular i interessant: les memòries de don Antonio Pons Guardiola. Amb el títol "Aquell Poble", "Ecos remotos, recuerdos dispersos, notas referencias, comentarios", l'autor escriu sobre Xàbia, i dibuixa de manera viva personatges, costums, fets, tradicions, paissatges, relats, anècdotes, històries del poble on va nàixer, en el que va viure la primera etapa de la seua vida i del que es va "autoexiliar" amb gran pesar pels motius que conta al llarg de les seues memòries.
A través de les paraules que va desgranant, amb més gra i menys palla del que pronostica, sent i ens fa sentir la Xàbia de finals de segle XIX i principis del XX.
El text, escrit amb la qualitat literària de la persona il·lustrada que era A.P.G., està impregnat d’emocionats ressons remots, de sentits records dispersos, de comentaris crítics o elogiosos, propis d’algú que ha viscut amb intensitat el que rememora, que s’ha implicat amb força i, sense considerar-se protagonista, viu les alegries, les estimes, les penes, els dolors, amb la profunditat del personatge principal, que no és altre que aquell poble de Xàbia que dugué de continu en el cor i en la memòria. Un llibre imprescindible, autèntic document testimonial per a anar refent la nostra perduda memòria històrica .

Presentació: 3 - 7 - 2009 ; 20:00 h. Fundació CIRNE, c/Arquitecte Urteaga, 1-b, Xàbia