REUBICANT DIFUNTS

No està en el meu ànim semblar macabra, o romàntica o fins i tot malenconiosa..., tampoc m’importa si ho semble, al cap i la fi les dates en que estem donen peu a que l’humor s’impregne amb eixos matisos.
Els darrers dies d’octubre i principis de novembre, en plena tardor, la nostra cultura rendeix homenatge als difunts. Tot i que volen imposar-nos noves modes vingudes dels països del nord ( a mi l’importat Halowen m’evoca més al soterrar de la sardina d’un carnestoltes celebrat a destemps, que a la festa de difunts), les tombes i nínxols dels cementeris continuen florint per Tot Sants.
Tanmateix, si hom pensa en els cementeris com a lloc de respòs de les nostres despulles..., s’equivoca. Comparat amb l’eternitat de la mort no hi ha res més efímer que una tomba, siga un gran mausoleu, siga un simple forat en terra o en mur. Als fets em remet, i a la meua pròpia memòria...
De menuda, recorde quan excavaven les runes de l’antic hospital, junt a la capella de Sant Anna de Xàbia, per construir les cases dels metges ( actual Oficina Tècnica). Xiquets i xiquetes ens amagàvem per les portelles de la Ronda Sud veient com passaven els carros amb les calaveres que hi treien ( calcule que moltes amb més de 200 anys de pols sobre els ossos) . De major, a la dècada del 80, vaig estar en les excavacions a la necròpolis romana del Muntanyar, alguns d’aquells difunts tingueren més sort i els permetérem descansar en llur fosa una pila de segles. ( Les dades concretes d’uns i altres les trobareu al museu Soler Blasco).
Enguany els ha tocat als meus avantpassats més propers abandonar els nínxols i ser reubicats del cementeri vell al cementeri nou, ni tan sols un segle els hem deixat gaudir de descans.
Al nou cementeri de les Catarroges aniré a rendir homenatge als meus difunts. Però passaré pel cementeri vell i deixaré un ram de flors, al cap i a la fi va ser el primer espai que va acollir les seues despulles.
Espere que els xabiencs sapiguem guardar la deguda memòria material de l’antic cementeri, com a espai de record històric i terra d’última acollida.
Disculpeu si m’he posat malenconiosa, romàntica i macabra.
(Aahhh!! i vist el que he vist, em referme en la meua idea de la incineració com a descans etern més segur.)

EN RECOLZAMENT A L'EDICIÓ DE LEVANTE MARINA ALTA

Sembla imminent la desaparició de l'edició comarcal del diari Levante. La Marina Alta es veurà minvada en un dels seus mitjans d'informació més importants de la premsa comarcal en la darrera dècada, escrita per periodistes de la zona i dirigida als lectors que hi residim i en som els protagonistes.

La proximitat dels informadors, articulistes, reporters i edicions al lloc on es produeix la noticia dóna als articles i publicacions un caràcter més propi, transcendent, objectiu, compromés, ampli, els fa més interessants, extensos, es difonen amb major facilitat, crea opinió, debat, vincle i contribueix a refermar la identitat dels pobles, a fer-nos sentir que som algú en un món de vegades massa uniforme i anodí ... Privar-nos d'una publicació diària com la del Levante comarcal, ens empobreix informativament i culturalment, i com diu el manifest de la plataforma creada " El tancament d'una capçalera és sempre una pèssima notícia, reduïx els margens d'expressió i informació dels ciutadans i ens du a societats menys democràtiques i amb menys recursos per expressar opinions...".

Em sume al manifest emés per la Plataforma de Recolzament al Levante Marina Alta i junt als signants " sol.licite a la direcció de Levante EMV que reconsidere la seua posició de tancar la delegació a Dénia i mantinga oberta una edició que s'ha guanyat per dret propi un lloc en la història recent d'aquesta comarca".
Alhora convide a tots i totes que recolzeu el manifest.

Accediu al manifest i a l'adreça per recolzar-lo.

9 D'OCTUBRE ESPECIAL

L'ajuntament de Xàbia ha tingut a bé atorgar-me el Premi 9 d'Octubre als Valors Cívics. Hi deixe les paraules d'agraïment que vaig pronunciar, escrites a casa des del sentiment sincer, i llegides al Saló de Plens des del sentiment emocionat, davant d'amics, amigues, companys, companyes, veïns, veïnes i familiars que van venir.
"Permeteu-me que comence per reconèixer que, per mi mateixa, no em considere amb qualitats suficients per merèixer el premi amb que m’honreu.
En la meua vida he procurat guiar-me per uns valors que tinc per bàsics: La Llibertat, la Justícia, la Pau, la Igualtat, la Cultura i la Democràcia. Com una peculiar rosa dels vents, han sigut les grans línies dreceres amb les quals he intentat conduir la meua activitat personal, cultural i social. Si alguna vegada m’han faltat forces he tingut la sort de tenir al meu costat familiars, amistats, companys, que m’han ajudat a reprendre el rumb del meu propi compromís i de les meues idees. Són ells i elles els qui fan que vinga aquí i em senta digna de recollir el premi que heu tingut a bé atorgar-me. Per això vull compartir-lo amb familiars i amics. Però especialment amb els meus companys i companyes de professió, mestres, professors, educadors amb qui he col.laborat i amb qui he bregat per una millora qualitativa en l’ensenyament i un reconeixement social de la gran tasca que fem pel futur dels pobles. Enguany fa 30 anys que done classes a Xàbia, i vos assegure que és preciós fer de mestra en la terra on has nascut.
També enguany s’acompleix el 30 aniversari dels Ajuntaments Democràtics, i amb aquest guardó vull dedicar un homenatge a totes i tots els qui van fer possible que la Democràcia pujara les escales dels ajuntaments, i a tots i totes els qui durant aquestos 30 anys han treballat i treballen perquè la Llibertat, la Justícia, la Pau, la Igualtat, la Cultura i la Democràcia siguen la rosa dels vents que guia els pobles.
Gràcies Sr. Alcalde, senyores i senyors regidors, companys, companyes, amics..., gràcies, és un orgull i un honor que el meu estimat poble de Xàbia em concedisca el premi 9 d’Octubre als Valors Cívics."

Parlament del professor Andreu Ros sobre el Premi 9 d'octubre a Pepa Guardiola

Articles de premsa : Xàbia al dia Las Provincias

ÉS “L’ESGLÉSIA DE XÀBIA”, I NO "L'ESGLÉSIA DE L'ARQUESBISBAT A XÀBIA".

A finals del mes d’agost, justament els dies que xabiencs i xabienques ens alegràvem veient incrementat, de forma generosa i gratuïta, el nostre patrimoni col.lectiu amb el riurau Arnauda de la família Català, des dels despatxos de l’Arquebisbat de València s’estava perpetrant el major espoli de les darreres dècades contra el patrimoni públic arquitectònic de Xàbia (50 anys arrere se’n va produir un altre en la Punta de l’Arenal).
Fent ús dels trucs que permet la prestidigitació legal, impropi dels qui haurien de donar exemple d’altruisme, l’Arquebisbat de València s’apropia d’allò que ja té amo, i per tant no li pertany.
L’Església Fortalesa de sant Bertomeu és per història, dret i fet, del poble de Xàbia, i inventar-se arguments, valdre’s de subterfugis per adjudicar-se la propietat, és actuar contra tota la població, privant-la del domini d’un dels seus bens més valuosos. L’acte es pot considerar no exempt d’una dosi de burla i menyspreu cap als xabiencs i xabienques, personalment sent que ens han pres per estúpids, ens lleven l'obra emblemàtica de Xàbia i hem de creure’ns que és pel poble de Déu? No vull entrar en qüestions religioses, però el “Poble de Déu” no ha de necessitar escriptures ni registres de la propietat per a sentir que està orant en casa. Així ho van entendre els nostres avantpassats, que amb les seues suors i diners van construir i embellir l’edifici, fora per resar, fora per defensar-se.
Al marge dels defectes que poguem tenir, els xabiencs som molt respectuosos i mereixem que se'ns done el mateix tracte. Sembla que a l’arquebisbat no li importa trencar el respecte mutu, serà perquè a canvi es converteix en propietari d’un Bé de gran Interés Cultural i artístic.
Ara ens toca querellar-nos contra el clero per reclamar el que és nostre, és de llei i de justícia.
Però a tot això em pregunte, quina mena d’afany és eixe d’escripturar-se bens d’altres? De veres paga la pena enfrontar-se a un poble per gaudir d’un edifici del que ja es tenia la clau i ningú no li la reclamava?
L’arquebisbat hauria de desfer de seguida el mal endreç, i l’Ajuntament espavilar alçant escriptures del patrimoni públic i conservant-lo com correspon.
I aquí pau i allà glòria.

Més informació:
Moció del grup municipal PSPV-PSOE aprovada al ple.

escrits a Dijous mercat

Diari "Información" El país Las Provincias

L'ASSOCIACIÓ VENT DE PROGRÉS PRESENTA "EL DESORDRE DE LES DAMES" A DÈNIA

Gràcies a l'Associació Vent de Progrés per la nova vetllada literària que organitza aquest any. Ara per a presentar, dijous passat a l'Hostal Loreto de Dénia, la meua novel.la "El Desordre de les Dames". Així és que doblement agraïda, i en especial al presentador i mantenidor Ferran Giménez que va fer la ressenya de l'obra.
L'acte va resultar molt bonic, sopar inclòs, amb una bona acollida d'associats, amics, companys de professió o de lletres, i persones interessades en la literatura. Es respirava eixe ambient càlid que ompli el cor i el cervell d'esperança i entusiasme, que prové del treball generós i que transmet la gent dedicada a aconseguir una societat justa i culta.
Hi ha nombroses associacions al voltant de temes diversos, és molt lloable que les persones s'unisquen per una afició compartida. Sense menysprear altres motius d'unió dignes, particularment em decante per les que tenen com a finalitat la cultura, el progrés sostenible, la solidaritat, la defensa dels drets humans... Bona gent, sí senyor. Podeu comptar amb mi sempre que vullgueu.

PRESENTACIÓ A DÉNIA "EL DESORDRE DE LES DAMES"

L'Associació Vent de Progrés, de Dénia ha organitzat per al proper dijous 3 de setembre, a l'Hostal Loreto de Dénia, 7:30 p.m. , una presentació-tertúlia de la novel.la " El desordre de les Dames". Endemés de parlar sobre el llibre i la literatura, és una bon motiu de retrobar-nos després dels calors d'agost i intercanviar vivències, viatges, lectures... i banys estiuencs.



(Com arribar al carrer Loreto de Dénia)

RIURAUS I ESCALDÀ AL SEGLE XXI

Vaig començar les vacances d’estiu presentant les memòries d’un xabienc més arrelat a Xàbia del que ell mateixa creia ( mal que li pesara). Acabe l’estiu assaborint eixes arrels de les quals ell no mai es va poder desprendre, i jo no vull ni desprendre’m ni que mai se’ns desprenguen .
Passar els darrers dies d’agost entre una “escaldà” i un riurau traslladat i restaurat és una manera sana no només de fer memòria i reviure enyoradissos estius d’infantesa, sinó també, i sobretot, de sentir que treballs i espais propis del segle XIX són compatibles, fins i tot complementaris, amb la modernitat i la tecnologia actual.
A la finca la Seranda de Gata, els seus propietaris Carles i Puri ens van brindar , a un grup de l’Associació Riuraus Vius , un matí d’escaldar a l’antiga. Nosaltres, renders i renderes ficticis, vam rebre una lliçó de Cultura Tradicional. Jornada entranyable per a tots els qui vam participar, instructiva per als qui mai no havien viscut l’escaldà i especialment formativa ( a l’estil de noves metodologies pedagògiques) per als xiquets i xiquetes que ens acompanyaren.
D’altra banda, el riurau anomenat Arnauda, de la família Català, que fa a penes un any estava sentenciat a l’enderrocament, ha reviscolat esplendorós, en lloc diferent i a mig cobrir encara, però oferint de nou la seua bella estructura per a acollir i acomboiar, no jornades de treball com fa un segle, mes sí moments d’esplai, gaudi, tranquil·litat i encontre a les gents que busquem el seu resguard.
En veure’l he pres plena consciència que els valencians som els únics que podem oferir al món els riuraus, autèntics elements singulars de l´arquitectura universal. Els Riuraus són la gran aportació que la Marina Alta ofereix al Patrimoni Arquitectònic Universal.
Gràcies a tots i totes els qui fan possible la seua recuperació.
Estem d’enhorabona, tant de bo sapiguem aprofitar-ho.



(Gràcies a Guiomar, de Xàbia al Dia, per cedir-me les fotos del riurau.)

( Per si voleu veure el riurau a desembre de 2008)

(Més informació als següents enllaços: )
Las Provincias Información