L'entrevista sobre "El desordre de les dames" al programa Paraules en silenci

 "Paraules en silenci", programa radiofònic que s'emet a ràdio Pego els dimarts de 10 a 11 de nit, on les lletres literàries són les protagonistes mercé a la veu i cura de l'investigador, poeta i periodista Manel Arcos, va dedicar la vetllada n 64 a la novel.la "El desordre de les dames". Si teniu interés en escoltar el programa, entrevista, comentaris, música... podeu servir-vos d'aquest enllaç a l'hora i en el lloc que vos vinga de gust. 

Programa 64 (dimarts, 20 de maig de 2014)

Cruel violència patriarcal

Hui una jove pakistanesa, Farzana Iqbal, embarassada de mesos, ha sigut lapidada fins la mort per la seua família per haver-se casat amb l'home que ella volia. El terrorisme masclista és un dels més terribles, cruels i injustos vicis de la societat patriarcal i sexista, però en casos com l'assassinat de Farzana, morta a pedrades per son pare i els seus germans, mostra la inhumanitat a la que pot dur el fanatisme i despotisme de la violenta jerarquia masclista i els seus estúpids conceptes.
Cal més força, treball, denúncies, unió, lleis per acabar amb aquestos comportaments que ni tan sols els animals practiquen.

Aquesta nit, "El desordre de les dames" al programa "Paraules en Silenci"

Hui, dimarts 20 de maig, de 22h a 23h, a l'hora habitual en el dia que correspon, estaré en el programa Paraules En Silenci de Manel Arcos a Ràdio Pego, parlant de la meua novel.la "El desordre de les dames".
Conste que vam quedar citats l'any passat per ara, i vam concretar la data allà cap al mes de novembre de 2013, així és que si Manel i jo parlem del "Desordre de les dames"  no és perquè la qüestió dels drets de les dones, la igualtat i la visibilitat siga debat en la cresta de l'ona, és perquè hi ha persones que fa temps que treballem per aconseguir la visibilitat, els drets i la igualtat, i entre altres accions escrivim textos, relats, articles que en parlen de la dona en la societat present, en el futur o, com és el cas de la meua novel.la, en la societat del segle XIII . 

Vos convide a participar escoltant-nos  a Ràdio Pego, al 107.8 de la FM, 
en Internet a l'enllaç http://www.radiopego.com/,  
i també aquesta nit, a les 22 h (i divendres, a la 01.00 h) podreu escoltar "Paraules en silenci" a Ràdio Palafrugell, al 107.8 FM, o en Internet: http://radiopalafrugell.martiproduccions.com/

 Parlem i ens escoltem.
      

#bringbackourgirls

Este matí, un nombrós grup de dones de Xàbia, abillades amb mocadors colorits, simulant els de les dones africanes i com a mostra del nostre recolzament cap a elles, hem realitzat una assentada davant la porta de l'Ajuntament, en un acte simbòlic de protesta contra el segrest de les estudiants nigerianes, i per reclamar als governs que engeguen mesurades perquè siguen alliberades.
Posteriorment s’ha redactat la següent nota sobre EL PERQUÈ DE L’ACTE:
Amb l’asseguda testimonial de les dones de Xàbia, solidaritzant-nos amb la campanya internacional per a l'alliberament de les xiquetes nigerianes segrestades, és possible que no aconseguim que les alliberen. Llavors per què realitzar esta acció?
Perquè no es pot romandre en silenci ni pensar que els teus actes no tenen força per a aconseguir la seua llibertat.
Esta foto és un testimoni d'estes i moltes més dones i homes que volen deixar constància, alt i clar, que no hi ha religió ni idea política que puga justificar la utilització de xiquetes o dones com a ostatges per a difondre la seua manera de pensar. El menyspreu i la falta de respecte a la dignitat de la persona, de la dona en este cas, a la seua educació, llibertat i integritat, és per desgràcia notícia freqüent en tot tipus de conflictes. No és només Àfrica l'entorn on s'atempta contra els drets humans. El comerç amb les persones a la força i contra la seua voluntat s'estén fins el nostre primer món.
Amb este testimoni es difon una protesta contra les pràctiques que denigren la dona i la humanitat sencera. Al mateix temps es manifesta la voluntat de prendre part en una lluita activa pels drets de les dones, i d'educar les generacions futures en el respecte a la vida i la dignitat  de totes les persones, al marge de gèneres, ideologies, races i religions. 
 

 

PRESENTACIÓ RUTA DELS RIURAUS DE LA MARINA ALTA

 Després de més de dues dècades de reivindicar el reconeixement dels riuraus com a elements arquitectònics rurals exclusius del País Valencià, necessaris de protegir i salvaguardar, vaig tenir el gust, l'orgull i l'honor de presentar la Ruta dels Riuraus de la Marina Alta, un projecte que ha conjuminat diferents inquietuds, sensibilitats i interessos i que suposa un gran pas en la recuperació del nostre patrimoni arquitectònic, històric, cultural, material i immaterial. Per si vos complau deixe el text de la presentació, i les imatges que l'acompanyaven. 

PRESENTACIÓ RUTA DELS RIURAUS DE LA MARINA ALTA     (Jesús Pobre, 9 de maig 2014)

Senyores i senyors, digníssimes autoritats, amigues i amics de l’associació Riuraus Vius, veïns, veïnes i representants dels pobles de Benissa, El Poble Nou de Benitatxell, Gata, Jesús Pobre, la Xara, Llíber, Parcent,  Ondara, Pedreguer, Teulada-Moraira, Xàbia i Xaló, feliç i prometedor capvespre del dia 9 de maig de 2014.

Emotiva primera hora de les gravors de la nit quan 12 pobles de la comarca de la Marina Alta  segellen l’aliança per protegir uns dels elements més significatius d’aquestes terres, els riuraus, singular aportació del País Valencià a l’arquitectura universal que ha tingut la nostra comarca com a terra de naixença.

Per a les persones de quimeres romàntiques que fa més de 30 anys perseguim la salvaguarda i reconeixement dels riuraus com a gran empremta arquitectònica de la història comarcal, la Ruta que hui  presentem i inaugurem és un camí obert a recuperar-los i revitalitzar-los, per aconseguir que de nou contribuïsquen al benestar de les nostres poblacions i embellisquen camps i muntanyes amb les seues fileres d’arcs com a ulls que guarden la integritat del territori.

 

Els riuraus foren durant quasi dos segles centres neuràlgics de l’economia de la Marina Alta, generadors de riquesa, espai de transformació productiva, on el fruit de les vinyes abancalades madurava per complet i es tancava el triangle que sustentava la vida dels nostres avantpassats “raïm, escaldà, pansa”.

Dècades arrere, quan a l’estiu el riurau obria els ulls, el sol d’agost s’aliava amb el líquid bullent de la caldera per furtar-li al moscatell fins a l’últim esguit de suc.

El sequer es convertia en gegantesca paleta de pintor on el raïm escaldat mudava cada dia els colors de la pell oberta, del verd daurat a l’ocre intens, fins a l’or vell de la pansa jove.

Homes i dones s’agitaven al ritme de l’escaldà, i de l’oratge.

El punt de partida i de tornada, de treball i de descans, d’alegria i preocupació, de solitud i companyia, d’ombra i sol, d’encontre i aixopluc era el riurau.

La inconstància del temps, la volubilitat de les economies, l’evolució social, transformen hàbits, costums, treballs, maneres de viure i relacionar-se, allò que aprofitava es torna inservible, el que valia cau en la ruïna, el què era important es perd en el desús.

“Abandonades runes inútils”, semblava ser el destí dels nostres riuraus fa poc més de deu anys.

Per sort, quan duien camí de ser doblement soterrats, convertits en munts de pedres i perduts en l’oblit, la consciència de poble organitzada en entitats, persones, actes, llibres, articles, revistes, documentals, els està rescatant, els posa en valor i divulga els seus trets i existència. Els millors exemples són la recuperació i utilització pública de dos grans riuraus: el dels Català d’Arnauda a Xàbia, i el que hui ens acull a Jesús Pobre, el del senyor de Benissadevi, considerats ja com les catedrals de la pansa. 

El solatge cultural d’un poble ha de guardar la història, la llengua, el territori, el patrimoni immaterial i material, en cas contrari esdevé  un poble sense essència ni identitat, de cultura i personalitat anodines que l’aboquen a desaparèixer.

La necessitat de preservar i incrementar eixa essència i identitat ha dut a la creació de la Ruta dels Riuraus de la Marina Alta. Un projecte convertit hui en realitat que permet als habitants, residents, visitants i turistes conèixer a fons la comarca, passejar-se per camps i pobles,  reviure part de la història, aprofundir en la cultura rural engendrada per les nostres poblacions, i introduir-se en el món singular de la pansa i dels riuraus.

Vos convide a un curt recorregut per ella, a assaborir un tast que ens desperte el desig i ens estimule els ànims per entendre-la i resseguir-la completa.

De les dotze localitats que hui  conformen la Ruta  no n’hi ha una d’inici ni una altra de final. Els fullets que ens serviran de guia no marquen preferències, l’ordre de visita és aleatori, a disposició del nostre gust, gana o circumstàncies, i al servei de la conveniència i complaença pròpies. Com no hi ha un poble més important que els altres perquè cada un guarda amb gelosia les seues particularitats i tots plegats conformen l’ésser de la Marina Alta. 

Tampoc hi ha un temps determinat de durada de cada visita perquè, igual que totes les rutes meravelloses, podem acurtar o allargar el camí, demorar-nos admirats en un lloc o observar-lo amb rapidesa i anotar-lo en l’agenda particular d’espais a visitar amb absoluta tranquil.litat.

Així mateix no direm que hem completat la ruta amb una sola estada, perquè les imatges, les olors, els colors que ens acompanyen durant l’estiu seran diferents a la tardor, a la primavera o a l’hivern. La Ruta dels Riuraus és sensible a les estacions de l’any.  Les terres blanques dels  bancals escalonats en les llomes i les roges  de les valls, que tenen la sort de ser cultivades, comencen a verdejar a mesura que despunten les vinyes en primavera, a l’estiu estan cobertes de verd prenyat, a la tardor, cansades de la gestació i el part, deixen anar les fulles tintades d’ocre, i a l’hivern tornen a mostrar el seu color natural sota els brancams torçuts dels vinyals.

Podem començar, és una idea que aporte, per entretenir-nos a endevinar el nom del poble que s’albira enfront o a un costat o altre de la carretera per la qual circulem i observar la silueta de les cases, el campanar o el perfil de la lloma on s’alça sobre la mar o la serralada entre què destaca. Després, si ens ve de gust, apropar-nos, deixar el cotxe  i passejar pels carrers, la majoria estrets i plens de racons que guarden pàgines d’història. Detenir-nos davant cases senyorials construïdes en temps de bonança econòmica com l’època de la pansa i parar esment als detalls de les façanes o els estils urbans que les determinen.

La visita a les oficines de turisme i punts d’informació és necessària per les instructives referències que ens donaran. I en el seu cas, és d’obligat compliment endinsar-se en les cases museus per la varietat dels objectes que conserven, perquè són la materialització de la història i ens permeten  un viatge ràpid a la vida dels avantpassats pobladors de la Marina.

Atenent les indicacions de la guia, hem d’aplegar-nos, motoritzats o a peu, fins als nombrosos miradors que ens brinden mil i una perspectives i punts de fuga des d’on  contemplar el paisatge i absorbir-lo pels quatre punts cardinals, a ponent, llevant,  tramuntana o migjorn. Aquí el poble o una antiga alqueria, allà els camps i horts oberts en la planura horitzontal de la Vall del Pop, el Pla de Xàbia, Pedreguer, Ondara, que dormen a la vora del Gorgos o del Girona. Al fons els vells bancals ancorats amb marges de pedra seca i repenjats en vertical a les serres i muntanyes que perfilen la Marina Alta:  Bèrnia, Oltà, El Carrascar de Parcent, El Cavall verd, la Serra d’Aixa, El Puig de la Llorença, El Montgó, Segària..., les elevacions dels Molinets, la Sella, el Tossal Gros..., escales muntanyenques que encara conserven algun retall de les antigues vinyes, comencen a ser cultivades de nou o es perden ermes entre les figures dels arbres nadius aferrats a la terra com garrofers, carrasques, oliveres, alguna figuera, ametllers. Amb atenta mirada, comprovarem l’explotació, l’especulació, l’abandó, o l’ús que s’ha fet, es fa o es podrà fer de la terra.

Convé seguir fidels els  itineraris que figuren en cada guia,  vells viaranys i sendes antiquíssims,  assagadors que comunicaven un poble amb altre, camins veïnals oberts o ampliats en l’època de la pansa perquè els carros dugueren amb facilitat el raïm acabat de tallar fins al riurau, on havien d’escaldar-lo. Breus recorreguts que ens apropen a l’arquitectura rural de la Marina: casetes, alqueries, pous, balses, molins de vent, eres, sequers, forns... i naturalment els riuraus.

Malgrat que ningú nega l’opció de desviar-nos del camí traçat per explorar al nostre aire cases de camp, riuraus anònims recomanats a cau d’orella, runes que prometen amagar secrets; arbres gegants o boscos menuts que han sobreviscut als focs i que de lluny ens reclamen atenció. També és un goig perdre’ns  lliures pels camins seculars de la Marina. I una vegada degustada la rebel·lia, tornar a la ruta per no renunciar a les sàvies  recomanacions dels experts.

La guia ens indicarà  el punt d’alguns dels molts riuraus que es conserven en millor o pitjor estat, si  són públics o privats, si es poden visitar o ens hem de conformar acarant en la distància els seus ulls de pedra amb els nostres ulls d’aigua. En qualsevol cas guardem respecte a la propietat, perquè els amos també se l’estimem. Per això ens sorprendrà gratament veure que hi ha nombrosos riuraus rehabilitats i adequats a funcions d’habitatge o esplai de la vida actual, i també altres que encara s’aprofiten per als treballs agrícoles, activitat a la qual s’està tronant mercè el declivi de la bombolla immobiliària i l’abandó de la construcció especulativa.

Si podem entrar, convé seguir fil per randa el ritual propi per entendre l’arquitectura rural. Observar el conjunt, els elements naturals que conserva, els afegits o restaurats, les formes, altures, mesures, simetries o asimetries, colors, estètiques, perquès... Anar apropant-nos a pleret, quasi sense fer soroll per no trencar l’encant de les criatures que sobreviuen en l’entorn. I quan finalment traspassem els ulls i ens introduïm en les senzilles entranyes d’un riurau,  sentir les vibracions seculars que guarda i reviure els treballs que en ell es feien.  

Acabades estes visites ja estem preparats per entendre el món de la pansa, del cultiu del raïm i el caràcter agrícola de la Marina Alta.

Llavors, recomane tornar al poble i donar complaença a cadascun dels sentits, en especial els que desperta la gastronomia. També trobarem informació puntual en la nostra atenta guia sobre on  assaborir els bons menjars de la zona, siguen fruits de la terra, siguen fruits de la mar. Tastar els caldos que ens brinden les actuals vinyes, els moscatells, la mistela. Dedicar uns diners a la compra de productes dels cultius locals, manufactures o artesanies...  Perquè La Marina Alta ha sigut fèrtil, productiva i acollidora i hem de procurar que continue sent-ho. Finalment, queda planificar-nos per participar en les fires, activitats, espectacles culturals, lúdics, festius o instructius com la col·laboració en el treball d’escaldar, que ens ofereixen alguns riuraus reciclats als usos costums i necessitats de les gents del segle XXI.

La Ruta dels Riuraus transita per l’essència històrica, econòmica, territorial i cultural de la Marina Alta. Reforça la identitat comarcal, aferma la personalitat valenciana de les poblacions que la promouen i reviscola l’amor, la cura i el respecte per la terra mare.

Ens ensenya les bondats del passat, ens permet posar moltes d’elles en ús per al present i aprofitar-les amb una visió sostenible i perdurable per al futur.

Les quimeres romàntiques convertides en realitat són pragmàtiques, efectives, respectuoses i bellament útils.  

Felicitacions a totes les persones, entitats i pobles que han fet possible esta Ruta, a la qual segur que en breu s’uniran més localitats de la Marina Alta.

Enhorabona pel treball ben fet i a seguir endavant.

Ara, per la declaració del Riurau com a Bé d’Interés Cultural.

Bona nit i feliç Ruta.

                                                                                   Pepa Guardiola

                                                                             Montgó-Xàbia, maig 2014

Enllaços a la notícia
Xàbia al dia
La Marina Plaza

Dia, setmana, mes del llibre... per a quan anys i societat dels llibres?

Per al dia, setmana i no aplega a mes del llibre, tenim roses, proses, aromes, poemes, rimes, fires... literatura i primavera enredades. 

Com cada mes d'abril, pels dies del llibre, el 2 i el 23, jo deixe un ramell de les meues lletres narradores amb la voluntat de desitjar llargues i agradoses lectures, siga a la fresca d'un jardí, siga a la brisa de la platja, siga al lloc on més complaga al lector. 

No m'importa el format en què arriben les lectures al lector, paper o digital, tan  si val. Allò que cal és que els llibres es lligen. La majoria dels meus estan paper, però jo ja escric quasi sempre en pantalla virtual. 

Uns dies comptats i remarcats, unes poques setmanes dedicades a honrar de gairó les lletres, unes fires forçades, uns drets d'autor/a invisibles, uns guanys que ni alcen l'ànim... 

Empeny i gana en escriure, esforç i lluita per publicar, il.lusió i entusiasme en els encontres amb lectors. Decepció en el reconeixement del treball i la vàlua, rodar, pregar i oblidar per no plorar. 

Per a quan tot l'any del llibre i dels drets d'autor? Per a quan la cultura i la societat dels llibres?

Acabeu abril amb plaents lectures i comenceu maig amb grans llibres.

Celebració del Dia de la Dona, 2014, Xarxa de dones de la Marina Alta .

Més reivindicativa que mai ha sigut enguany la nostra celebració del Dia de la Dona. A les retallades fetes amb la disculpa de la crisi en matèria laboral, ajuda a la dependència, llei d'igualtat, educació i tants altres aspectes que afecten directament o indirectament a la dona, sumem la contrareforma de la llei Gallardon com un atac frontal als drets de les dones a decidir lliurement sobre la nostra sexualitat i maternitat, i el continu degoteig de dones assassinades pels masclistes terroristes.

"Ni un pas enrere en els nostres drets" "Nosaltres parim nosaltres decidim", eren els lemes de la pancarta que encapçalava la concentració-manifestació organitzada per la Xarxa de dones de la Marina Alta a Dénia.  Ens acompanyaven entre dones i homes de pobles de la comarca, les associoacions Dones Cabal de Pego, el grup Matria, el col.lectiu de dones "femme força" de Pedreguer, un grup de dones joves creat apenes unes setmanes arrere, al que donem la benvinguda i rebem les seues energies juvenils amb els braços oberts. 
Com en anteriors celebracions iniciaven la manifestació els dolçainers i les dolçaineres de la Colla la Xareta. Amb crits contra Gallardon i la seua contrareforma, amb reclams en defensa dels drets de les dones, amb cartells,  globus violeta i la  viatgera pancarta del tren de la llibertat vam desfilar pel carrer Campos de Dénia. Acabàrem amb la lectura del manifest, paraules  reivindicatives en to alt i server, que cal cridar fort  perquè el govern del PP, amb el conte dels silenciosos, s'ha tornat més sord que mai.  

Al sopar de la 13ena edició del lliurament de Premis 8 de març de la Xarxa de dones de la Marina Alta érem al voltant de 200 dones. Un goig compartir sopar, vetllada i lliurament de Premis amb dones d'idees clares, disposades a seguir endavant sense perdre un dret. El reconeixement i el "donatge" (homenatge feminista) és per a totes.
Gràcies a les Xiques de Batedor Teatre per la seua performance conscienciadora i creativa.  Enhorabona a les premiades Irene Ballester i Soledad Murillo, que no va poder venir a causa del plenari municipal convocat a deshora i amb deslleialtat pel PP de Salamanca al matí següent a les 8h, plenari en el que es debatia una moció presentada per ella contra la llei Gallardon. 
I un luxe la presència de Carme Valls, que no va poder acudir a rebre el premi que li vam atorgar l'any passat i que en aquesta edició  ha volgut assistir i dedicar-nos unes paraules sobre la interessant tasca d'investigació de les malalties que afecten a les dones. 

Queden arrere dies de treball intens per organitzar els actes, muntatges de fotos, vídeos, cartells, comunicats de premsa, demanar permisos, fer pancartes, contactar amb les companyes, coordinar-nos... i malgrat que sempre queden fils solts i errades molestes, paga la pena l'esforç per poder reunir-nos un any més, carregar-nos d'energia i conèixer i visibilitzar dones tan significatives com les premiades. 
Ara a seguir, que continuen atacant-nos i volent-nos recloure al racó de la cuina. No podem  ni baixar les pancartes ni callar les paraules. 
Salut i igualtat, força i endavant.

Enllaç al reportatge de fotos de la manifestació a Dénia, fet per Txin Javier Ruiz

Enllaç al reportatge de fotos del sopar i del lliurament de Premis,  fet per Guiomar de Xàbia al dia 

Article  de Xàbia al Dia

Article Marina Plaza "De la Mujer crítica a la que hace bolillos"  

Article las Provincias 

Article Canfali 

Article radio Dénia SER

 

Lluitadores, al tren de la Llibertat. Fotografies de  Manolo Finish.
La delegació de la Marina Alta en la manifestació de "El tren de la Libertad" (1-02-2014) vista pel fotògraf  Manolo Finish.



La Xarxa de dones de la Marina Alta al Tren de la Libertad
Participació en la manifestació de "El Tren de la Libertad" de la delegació organitzada per Xarxa de Dones de la Marina Alta. 1 de Febrer de 2014.