Imagine que la frase és fruit de l’experiència i per tant no està exempta de bona dosi de raó. Però costa, costa acceptar que un poble com Xàbia es meresca el què fan i decideixen els polítics que l'han governada durant més de 20 anys. Dues dècades de vaques grosses, de bonança econòmica, de riquesa fàcil, en les quals el nostre territori ha donat de si més del que era recomanable, i ha engreixat tant les butxaques de particulars com les arques municipals. La transformació social, territorial i patrimonial ha sigut immensa ( devastadora en molts casos), i segurament més intensa del que ciutadans i administració pública podíem assimilar en un espai de temps tan relativament breu. Hem corregut com a xiquet amb sabatilles noves i ens hem ficat en més d’un bassal d’aigua, sense parar un instant a replantejar-nos la conveniència i idoneïtat del que fèiem i com ho fèiem. I s’han comés errors, ha hagut mancances, equívocs, enganys, dispendis, interessos contraposats, egoismes, prepotències, intransigències... i especulacions.
Però les errades comeses per un ciutadà particular les paga i suporta ell, mentre que les comeses per l’administració pública les paguem tots, així la responsabilitat dels governants és tan gran com la transcendència de la decisió i l’actuació adoptada. Un governant no pot córrer com xiquet amb sabatilles noves, perquè les bombolles no li ixen a ell, sinó al poble, ni es pot ficar en bassals d’aigua bruta perquè el calçat que du no li pertany.
No, Xàbia no es mereix les grans mancances dels qui la governen, entre les quals passarà a la posteritat la darrera decisió d’empenyorar el futur amb el rescat de la concessió d’uns parquings que han resultat ser un negoci ruïnós. Un rescat ( no compra) amb el qual l'empresa concessionària se'n va amb les mans plenes, en època de vaques flaques; mentre l’ajuntament s'endeuta amb 13,2 milions d’euros ( més interessos), quantitat que nuga els pressupostos municipals durant els propers 20 anys ( com a mínim), bloqueja abordar altres projectes més necessaris, esgota l’erari públic fins l’extenuació i requerirà exprimir a impostos la ciutadania.
Quina bèstia parda hi ha amagada, en la foscor d’eixos parkigns deficitaris, que cal tapar-la amb un préstec milionari abans que obriga la boca?
-
Veure informació d'interés Diari Levante Diari Informació
Xàbia al Dia Roda de premsa Chulvi
De Xàbia en Vinyetes de Fernando Sala ( amb permís de l'autor)
-
-
Veure informació d'interés Diari Levante Diari Informació
Xàbia al Dia Roda de premsa Chulvi
Pepa, de bèsties i bestioles com les que descrius n'hi ha repartides per tot el nostre territori. De vegades et planteges per què ha desaparegut el seny de governar per beneficiar el poble del que en formes part. Votem perquè ens desgovernen fent com si fora casa pròpia però malbaratant els estalvis dels veïns?
ResponEliminaNo m'estranya tant de desencant!
Salutacions cordials
Ja ho pots dir, on està el seny i el trellat? En cal molt, tant per als governants, com per a els governats.
ResponEliminaSalut i gaudeix de les vacances.
Molt bon article Pepa, la llastima es que tots els ciutadans de Xàbia pensem el mateix pero no hi ha ningú que es manufeste front tal barbaritat de fets. Es una llastima que Xàbia siga el que es ara, haguent segut l´enveja de la contornada durant anys gracies al seu encant i personalitat propia. Caracteristiques que s´esfumen poc a poc amb cada una de les barbaritats que li fan al nostre poble, amb l´unic objectiu de lucrar-se i plenar-se les butxaques a caramull! Fa falta un poc de conciencia i de sentit comú als governants d´aquest poble. Pero també perque no dir-ho li fa falta molt pero que molta falta esperit de lluita i poder de manifestació als ciutadans de Xàbia.
ResponEliminaDe nou Pepa, magnific article!
un salut!!
FERNANDO SALA SOLER
(XÀBIA EN VINYETES)
Quanta raó, Fernando, falta consciència i sentit comú, als governants i a també als ciutadans. Cal reclamar, exigir i només per qüestions de diners, sinó també i el més important perquè els valors ( materials, culturals, paisagístics, socials...) d'un poble els hem de cuidar entre tots. En eixe sentit hem de mantenir l'ànim fort i l'esperit de lluita ciutadana, com bé dius.
ResponEliminaUna abraçada i continua amb les teues estupendes i encertades vinyetes a vore si amb la força de l'humor posem les coses on toca.