Dissabte passat, 19 de juny, es va celebrar a la seu Universitària de Benissa la III Jornada sobre el riurau, sota el lema “El riurau al segle XXI”.
Encontre interessant per diferents motius. Primer perquè cal mantenir de continu el tema dels riuraus, no deixar passar ocasió per a parlar-ne, i crear situacions que propicien l’estudi, l’interés, el coneixement,
la consciencia social sobre la importància i necessitat de recuperar tan execel.lent edifici de l’arquitectura valenciana.
El segon motiu és perquè la realització d’aquest acte suposà la consolidació d’unes jornades dedicades a l’estudi dels riuraus, amb la participació i implicació de personalitats expertes en història, arquitectura, etnografia, arqueologia..., o de persones i grups amants i compromesos en la restitució, conservació i ampliació del nostre patrimoni cultural.
El tercer motiu el va aportar el mateix lema elegit “El riurau al segle XXI”. Ja no és tracta només de recuperar els emblemàtics riuraus, amb més o menys matisos nostàlgics que ens abocarien a mantenir-los com a monuments del passat. No, l’objectiu va més enllà, es tracta de parlar i aprofundir sobre com fer-ne ús d’ells, d’aprofitar-los de ple en la societat actual, de tenir-los com a edificis plenament vius i integrats en la vida social, econòmica i cultural de la societat valenciana del segle XXI.
Tant la conferència de l’arquitecte Miguel del Rey Aynat “ El riurau i la seua vinculació amb l’arquitectura de la casa rural a la Marina”, que reforçà el concepte de singularitat arquitectònica entrellaçant-lo amb la cultura clàssica mediterrània, com les dues taules redones presentaren idees i projectes centrades a cobrir aquest objectiu de recuperació i ús.
En la taula redona "El riurau com a espai públic", Jaume Buigues i Vila, tècnic de cultura de l’ajuntament de Teulada i Ximo Bolufer i Marqués, arqueòleg municipal de l’Ajuntament de Xàbia, presentaren el programa d’ús ja consolidat del riurau de Teulada, i els treballs realitzats en el trasllat i propostes d’ús del riurau Arnauda-Català de Xàbia. També va parlar Josep Lluís Fornés, vocal de cultura de l'EATIM de Jesús Pobre, sobre el recentment inaugurat gran riurau de Jesús Pobre i dels aprofitaments que comença a tenir aquest monumental riurau, ubicat en un espai ben adient per a activitats socials, culturals i d'esplai.
La taula redona “Els usos privats del riurau”, conduïda per Jaume Noguera i Mengual, Regidor de cultura de l’Ajuntament de Xaló, mostrà les activitats diverses: agrícoles, culturals, tradicionals i gastronòmiques, a les quals destinen els riuraus els seus propietaris.
Un ventall de propostes d’ús que ens permeten aventurar bon futur durant el segle XXI als nostres riuraus.
Gràcies als organitzadors: col•lectiu El Runar, la Seu universitària de Benissa, la universitat d’Alacant i la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Benissa. Endavant amb la promoció d’aquests encontres, i ànim i força a tots els qui vetllen pel nostre patrimoni col.lectiu.
Definitivament s'ha acabat l'estiu! No l'estiu astronòmic, però sí l'estiu vacacional. Aiii! sempre dic que en realitat per a mi l'any comença a setembre ( amb el curs) i no a gener. Alguns pensaran que és deformació professional, però assegure que quan tenia 5 anys (i era una criatureta innocent que ja anava l'escola amb a penes quatre pams d'alçada), l'autèntic cap d'any el marcava el dia que havia de llevar-me del llit a toc de retreta (el crit de la mare feia de despertador puntual). Llavors, sense tenir temps ni de gaudir del món entre lleganyes, havia de córrer per arribar a classe abans que la mestra haguera acabat de passar llista. Imagineu quan he de córrer ara, que soc jo la mestra que passa la llista, amb l'agreujant que porte així tres dècades i pico.
