APLEC EXCURSIONISTA A SÓLLER. SERRA DE TRAMUNTANA, PAISATGE CULTURAL.

Seguint el bon costum que vinc practicant els darrers anys, aquesta tardor també he acudit a l’Aplec Excursionista dels Països Catalans. Viatjar, trobar-se amb gent que parla com jo, comprovar la rica varietat de matisos fonètics i lèxics de la nostra llengua, conèixer pobles veïns amb una història semblant i les mateixes arrels, passejar pels seus carrers o fer caminades per camps, muntanyes i paratges, que de normal no són aixafats pels turistes convencionals, seguir la petjada d'un guia que mostra tots els secrets de la contrada és una sana manera de desconnectar del treball i de practicar dues activitats: l’exercici físic i el cultural.

Amb el Centre excursionista de Pedreguer i uns quants amics de Xàbia, he creuat el tros de mar que ens separa de les illes i he fet cap a Sóller. Una breu i intensa estada de tres nits i dos dies que a penes ha servit de tast, perquè la serra de Tramuntana és molta serra per descobrir-la amb tant poc temps.

Junts hem trepitjat amb gust els antics camins empedrats. Hem vist oliveres mil.lenàries cuidades i conservades a extrems de convertir-les en fantàstics éssers vegetals, camps de garrofers, marges impressionants de pedra seca, que com una randa de filigrana cusen les muntanyes per protegir les bancalades de terra i evitar que les aigües torrencials s’enduguen els cultius; hem gaudit de l’arquitectura tradicional, de les belles possessions i les casetes de camp, del perfum dels horts i de les històries dels vells.

Estic segura que aquestes passades nits de difunts, els esperits dels homes i dones que segles enrere construiren aquells caminals de pedra i amb suor demanaren terra fèrtil a les muntanyes, hauran tornat ufans a caminar pels empedrats que encara es conserven, begut l’aigua de les sèquies i fonts que obriren, contemplat els troncs fantasmagòrics de lés oliveres que plantaren, però en veure garrofes i bancals abandonats hauran fugit atemorits per si l’oblit i la descurança desfan l’obra que el temps ha conservat.

Vaja el meu recolzament perquè la serra de Tramuntana siga declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

Si voleu donar el vostre suport entreu a la web de SERRA DE TRAMUNTANA ( cliqueu) i signeu la declaració, el mínim esforç paga la pena.