No sé exactament de qui seria la idea, sí puc assegurar que la va parir una/unes ment/s brillant/s. Això de reunir-se una colla de lletraferits/des, amb la gastronòmica tasca de donar compte d’un menú de bolets (o d’anguiles), i el literari plaer de compartir lectures és sense dubte una suculenta manera de retrobar-se a la tardor. Com el cap de setmana de Tot Sants ja havia trotat pel món, aparcant compromisos, quefers i assumptes personals, dissabte dia 5 de novembre, no vaig tenir més remei que quedar-me a casa. Prou em va doldre no anar a Otos, lloc on es cuinaven bolets i lletres. Però un avantatge de l’escriptura és que des del teu racó de picar paraules, pots desplaçar-te pel camí d’un text a qualsevol lloc i fer com s’hi hagueres anat. Ja sé que no és el mateix, però fa el seu paper. Des del meu coconet del Montgó, vaig participar amb un conte breu que havia enviat a Francesc Mompó ( una de les ments brillants, junt a Ramon Guillem), i estic seguint els diversos capítols de la història boletaire ( que encara no ha acabat) via bloc. Vos convide a unes quantes menjades de bones lletres, desplaçant-vos, amb un clic, al bloc de " Uendos Greixets i Maremortes". Salut i bon profit.
Se't trobà a faltar; tanmateix, en arribar a la G hi apareixerà el teu relat.
ResponEliminaUna abraçada.
Ps. Tot va sorgir amb un envit golafre entre Ramon i Jo de menjar all-i-pebre al port de Catarroja i d'obrir-ho als amics lletraferits (enguany la cosa s'ha doblat). Ja estem movent el tema per a la pròxima trobada que probablement anirà d'arròs (ah, no és paella; de moment).
"L'arròs fa el ventre gros", i segur que les lletres també, així és que el tema quedarà redó. Com he vist que Joan Pla parlava de faves, em ve al cap (i la saliva a boca) un plat que cuinem per la Marina Alta, "arròs amb fava pelada i penques" hummm! Xe! que és hora de dinar.
ResponEliminaEt deixe l'enllaç del bloc "Del rebost al celler".
http://desdelsaladar.blogspot.com/2007/12/arros-amb-fava-pelada.html