Compartir els moments de l'estrena simultània i saber que milers de persones l'estàvem veient a l'hora, en quasi un centenar de ciutats, va ser com pujar a un tren format ara de sentiments i sensacions que ens unia i ens donava fortalesa.
Gran idea i intens treball el de les companyes cineastes en realitzar el documental, perquè amb la memòria gràfica de com es va organitzar quasi espontàniament el Tren de la Llibertat, les entrevistes que presenten, les imatges de manifestacions de Madrid i altres ciutats del món, deixen constància de la voluntat de dones i homes lliures de no permetre ni un pas endarrere en els drets aconseguits, endemés de fer-nos reviure les emocions de la manifestació de l'1 de febrer contra la reforma de la llei de l'avortament que intenta el govern del PP.
Quan el passat mes de gener la Xarxa de Dones
de la Marina Alta se sumà a "El tren de la Llibertat", no pensàvem que
la participació de la comarca seria tan nombrosa, ni que
la proposta i convocatòria de manifestació feta per "la Tertúlia
Feminista de Comadres y Mujeres por la Igualdad de Barredos " tindria
una repercussió tan multitudinària de persones, tan extensa de pobles i
nacions i tan determinant per al moviment feminista, que ha vist
incrementar-se considerablement el número d'associacions, entitats i
plataformes. A mesura que han passat els mesos i hem pres plena consciència de la força que adquirim amb la unió, de l'energia que desprenem juntes quan ens provoquen, del treball conjunt que generem per defensar-nos, del valor de la nostra aportació col.lectiva, hem comprés que la suma de l'activitat d'una persona en col.laboració amb l'activitat d'una altra no són dos activitats, sinó una sola i immensa acció que pot arribar a canviar el món si van sumant-se voluntats.
Les dones hem entrat en un procés d'avanç irreversible. No es pot llevar el pa a qui ha passat fam sense que es rebel.le, i a les dones no se'ns pot llevar el dret a manar sobre el nostre cos sense que responguem amb ferma defensa, perquè és un dret elemental i bàsic i ens ha costat sang i segles d'aconseguir.
El govern del PP no ha retirat la seua proposta de "Ley Orgánica para la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada" i potser amb l'estupidesa de la seua supèrbia i la bogeria de la seua mentalitat de dreta masclista acabe per aprovar-la, malgrat saber que és una de les causes de la seua pèrdua de vots i adonar-se que la llei no durarà, que només perden la majoria parlamentaria passarà al calaix de les ex-lleis antidemocràtiques i retrògrades.
No sé si el ministre Gallardon és conscient del desgavell en voler eliminar l'actual llei encara en vigor , "Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo", la seua obcecació per reprimir la dona i controlar el nostre sexe no li deixa anar més enllà. Potser si veu el documental es farà una mínima idea de la rebolica que ha muntat.
Les dones i els homes que vam participar en la manifestació del Tren de la Llibertat, guardem com una joia el record de la vivència perquè va ser més que la reclamació de la retirada d'una indigna i denigrant reforma de llei, va ser una jornada històrica en l'estímul per la consecució dels drets de les dones i de l'aplicació dels drets humans; una jornada conscienciadora de la necessitat de solidaritat, igualtat, llibertat, sororitat, fraternitat i democràcia.
El documental ens va moure a la satisfacció per la força mostrada i a la tristesa, també, pel desdeny del Govern cap a la llibertat. Ells no retiren la reforma de la llei i nosaltres no ens retirarem dels carrers ni deixarem de reclamar els drets sobre els nostres cossos.
El tren de la Llibertat continua en marxa i és imparable.
Pepa Guardiola
(Acte organitzat a l'Espai Cultural de Pedreguer pel Casal Jaume I)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada