diumenge, 16 de febrer del 2014

EL TREN DE LA LLIBERTAT, CRÒNICA DES DE LA MARINA ALTA.



Tal i com estava previst, dissabte 1 de febrer, a les 5 de la matinada partien de Pedreguer els dos autobusos organitzats per la Xarxa de Dones de la Marina Alta. El cartell de destí, marcat amb lletres lluminoses, indicava “ Tren de la Libertad”.
La delegació de la Marina Alta sumava quasi un centenar de dones i alguns homes, de Benissa, Calp, Teulada,  Xàbia, Gata, Pedreguer, la Xara, Jesús Pobre, Dénia, Orba, Pego, Beniarbeig, El Verger, i també d’Altea, Benidorm, Xàtiva i Gandia.  Hi havia representació de les associacions Dones Cabal de Pego, Dones d’Orba i Femme força de Pedreguer.

Iniciàrem el viatge amb emoció i nervis continguts pel que podia esperar-nos a Madrid. Un oratge amb pronòstic de pluges, i l'anunci d'un desbordat servei d’ordre dels actes programats. 
Segons ens comunicaren des de  la “Plataforma  Nosotras decidimos” el servei d’ordre, format per 200 dones de Madrid,  no donava abast per acudir als diferents fronts que suposava la recepció de dotzenes d’autobusos, trens de tota la península i avions provinents de les illes i d’alguna ciutat d’Europa.  De la previsió inicial  sobre la participació d’uns pocs milers de persones, s’havia passat a la certesa que acudirien vàries desenes de miler.

Però quan el convenciment del què fas i perquè ho fas és  ferm, quan saps que la raó està de la teua part, quan vas a defensar els teus drets, la teua independència i llibertat, i alhora la de les persones que t’envolten en el present i també de les que t’han de succeir en un futur, l’organització flueix quasi de manera espontània.
Totes les dones i els homes que participàrem en el Tren de la Llibertat teníem clares les raons que defensàvem:  el dret a decidir sobre el propi cos per una maternitat lliure i desitjada; recolzar, respectar i proporcionar els mitjans segurs i gratuïts a la dona que opta per INTERROMPRE UN EMBARÀS NO DESITJAT, siga per les causes i circumstàncies que siga; i defensar uns drets que estan contemplats en la llei de 2010, i que la reforma del ministre Gallardon vol eliminar.
Amb aquesta unió de voluntats s’entén que la recepció de les nombroses persones que aplegarem  fora impecable.  La concentració puntual, i fins i tot el bon oratge decidira acompanyar-nos amb un sol hivernenc que ressaltava la marea violeta i el colorit tren de la llibertat.

Els actes en contra de la reforma de la llei de l'avortament van començar amb l'arribada en tren, a l’estació madrilenya d'Atocha,  de les dones d'Astúries que foren rebudes entre abraços, aplaudiments i al crit de “si es pot” i “Gallardón, dimissió”.  Fora, la concentració de les persones que havíem arribant en altres mitjans de transport omplíem l’esplanada, els carrers i avingudes properes. 
Tot seguit es va formar la capçalera i va començar la manifestació  multitudinària. Segons l’organització 100.000 persones; segons fonts oficials no paga la pena entrar a considerar els números, perquè és notori que comptem restant.
La manifestació transcorregué des d'Atocha fins a la plaça de Neptú passant pel Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat. La gran marea violeta desprenia energia, força,  color, al so de danses, batucades, cançons reivindicatives, frases de demanda, i s’adornava amb pancartes, cartells, disfresses, ninots al·lusius...  Possiblement haja sigut una de les manifestacions més vitalistes, lluminoses i actives de les nombroses que s’han realitzat d’ençà que començà la crisi i els atacs al benestar.
El grup de la Marina Alta lluïa amb els  mocadors violeta, dúiem cartells amb frases contundents, la pancarta de les dones “femme força”, i una bella pancarta que es va convertir en el punt d’encontre de mirades i càmeres.

En arribar a “La Plaza de las Cortes”, uns enreixats alts i una bateria de furgonetes de la policia tallava la manifestació.  Només es permeté el pas a tres delegades de les associacions impulsores de la iniciativa, junt a la portaveu parlamentària del PSOE, Soraya Rodríguez, que registraren en el Congrés dels Diputats un manifest amb el títol “Perquè jo decidisc”.
 En el manifest es demana al Govern que mantinga l'actual llei que estableix l'avortament lliure com un dret de la dona fins a la setmana 14. S’exigeix  al president de l'Executiu, Mariano Rajoy i a Gallardón, que retiren la reforma “perquè va en contra de la dignitat de les dones i les sotmet a tractes degradants, ingerències arbitràries i tuteles coactives en la decisió de ser o no ser mare”.

Durant la vesprada es va celebrar una assemblea en l'Auditori Marcelino Camacho de CCOO, que es va obrir amb la lectura del manifest i la intervenció de Begoña Piñeiro, presidenta de la Tertulia de Comadres. Els 52 de trons de paraula sol·licitats hagueren de limitar  la seua intervenció a 2 minuts.
  
Per la Marina Alta va parlar una de les fundadores de la Xarxa de dones de la Marina, Julia Gonzalez Maillo,  que va exposar breument  els tres objectius en els quals la Xarxa de dones t’he centrat el seu treball,
-La lluita contra el terrorisme masclista.
-El reconeixement del treball i  la visibilització de les dones, amb els Premis 8 de març. 
-La salvaguarda dels drets aconseguits.  
Ara este últim objectiu es fa prioritari  perquè amb la disculpa de la crisi econòmica el govern de Rajoy pretén eliminar els drets que tenim. Però que ningú pense que amb propostes de lleis retrogrades ens va a distraure  dels nostres projectes i objectius per al futur. Triplicarem forces totes unides i treballarem en cada un d'ells, sense descuidar-ne cap.
A les dones ens ha costat sang i segles arribar fins ací, i no renunciarem ni als drets aconseguits ni als que ens plantejàvem aconseguir” .
Va concloure la nostra portaveu.

Arribàvem a la Marina Alta a mitjanit. Com diu una companya de Benissa:
Tornàvem plenes i exultants, guardant  per sempre una meravellosa e irrepetible experiència que mai ningú pot llevar-nos: la vivència d’un moment històric de lluita  pels nostres drets, per la nostra dignitat com a éssers humans, com a dones. I eixe moment no ha pogut ser més emocionant, reconfortador i joiós, ja que ens hem demostrat a nosaltres mateixa, a este govern reaccionari a l'església i a tota la ciutadania, que estem unides i estem plenament preparades per a mamprendre les accions que faça falta fins aconseguir ser tractades amb justícia, dignitat i igualtat

La iniciativa de “El Tren de la libertad” va nàixer en Astúries, dies després de l'aprovació pel Consell de Ministres de l'avantprojecte de la llei de Gallardon,  durant un encontre entre la Tertúlia Feminista les Comadres i las Mujeres por la Igualdad de Barredos. En a penes tres setmanes al Tren de la Llibertat es van pujar organitzacions i persones de totes les parts del món. 

 Malgrat una manifestació tant multitudinària, així com altres moltes que han eixit al carrer,  les critiques fulminants  de l’opinió internacional, la resposta de les feministes, de grups i partits polítics que defensen la llibertat, els nombrosos informes, debats i declaracions contra la llei Gallardon, els diputats i diputades del PP en el congrés es van negar el dimarts 11 de febrer a retirar un avantprojecte de llei que  suposa un atemptat contra les dones en matèria de drets sexuals i reproductius, que ens separa de forma greu del context legislatiu dels països del nostre entorn, i significa un retrocés social de més de 30 anys.
Però el Tren de la llibertat de les dones està en marxa, i és imparable.  

Pepa Guardiola, febrer 2014 

dijous, 30 de gener del 2014

La Marina Alta puja al Tren de la Llibertat




La resposta a la convocatòria de la Xarxa de Dones de la Marina Alta per a participar en els actes del Tren de la Llibertat ha sigut  un èxit. 

Dissabte 1 de febrer, a la matinada, ixen de la comarca 2 autobusos amb dones i homes de la majoria de pobles de la Marina Alta, així com una representació de les associacions “Dones Cabal”, “Femem Força” i “Dones d’Orba”.
L’arribada a Madrid està prevista al voltant de les 11h per incorporar-nos al Tren de la Llibertat, organitzat en defensa dels drets de la dona a decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i maternitat; en contra de la reforma de la Llei Gallardon; i per exigir el manteniment en vigor de l’actual “Llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs”.  A les 12h serà la concentració de les delegacions en l’estació d’Atocha. A les 12:30h s’iniciarà la marxa cap al Congrés dels Diputats, on s'entregarà el document “Perquè jo decidisc”, dirigit al President Del Govern, President del Congrés, ministra Ana Mato, ministre Gallardón i distints grups parlamentaris.  
La delegació de la Marina Alta intervindrà també en l’Assemblea convocada posteriorment. 

 

dimarts, 21 de gener del 2014

No a la llei Gallardon contra la llibertat sexual i reproductiva de la dona


Sabíem de l’amenaça del ministre A. Ruiz Gallardon sobre reformar l’actual  llei de la interrupció voluntària de l’embaràs, coneguda com  “la llei de terminis”. Recelàvem dels canvis legislatius que podia introduir en un assumpte que  a l’ultra dreta i a l’església més conservadora els resulta intolerable i volen prohibir per complet. A la fi, el ministre va donar sobrat compliment a les pitjors expectatives sobre el tarannà de la seua temible amenaça. Ho va fer just abans de les celebracions nadalenques de 2013, per si ens pillava amb entreteniments festius i no ens adonàvem que la reforma era una contrareforma, més dura i cruel del que ens podíem imaginar perquè implicava l’abolició de la legalització de l’avortament.
 
Només  el títol de l’avantprojecte de llei del ministre del PP, A. Ruiz Gallardon, "Ley Orgánica para la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada", ja mostra la confrontació amb l'anterior llei  "Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo",  aprovada l'any 2010 per majoria parlamentaria de diferents partits polítics sota el govern de J.L. Rodriguez Zapatero i recolzada pel 53% de la població.  
Difícilment trobarem més ben reflectit en uns títols la distància d'opinions, idees, conceptes democràtics, sentit de la llibertat personal, consideració a l'autonomia de la dona i respecte al dret a decidir sobre el propi cos.
La nova “ley orgànica para la protección... ataca rabiosa i anul·la  la “ley de salud sexual i reproductiva…” a pesar que  cada vegada hi ha més proves que en els països on la interrupció voluntària de l’embaràs és lliure, en els termes de l'actual llei de 2010, la morbiditat i la mortalitat relacionades amb l'avortament es redueixen, així com el número d’interrupcions voluntàries de l’embaràs .
L’avantprojecte de Llei  només permet l’avortament en dos casos ( supòsits) : quan la dona ha sigut violada (fins a les 12 setmanes de gestació i si ho va denunciar en el seu moment), o quan estiga en risc la seua salut física o psicològica (fins a les 22 setmanes). Este últim supòsit inclou el de malformació fetal, però només quan l'embrió siga inviable i que això puga suposar trastorns psicològics per a la mare.
Vist el contingut, el ministre Gallardon demostra que endemés de no interessar-li  la salut sexual i reproductiva de les dones, tampoc li interessen els drets de l’embarassada quan l’obliga a continuar un embaràs que potser no desitge;  l’imposa el martiri, per poder avortar, d’anar de consulta mèdica a consulta psiquiàtrica a fi d’obtenir un certificat que en el millor del casos la declararà inestable mental; o com 30 anys arrere  l’obliga a viatjar  a l’estranger o buscar la clandestinitat per  interrompre l’embaràs.
I de quina protecció de la vida “del concebido no nacido parla quan impera sobre l’opció d’avortament d’un embrió o un fetus malformat, deixar que es desenvolupe i si arriba a nàixer permetre que quede abocat a una vida penosa, en alguns casos dramàtica i completament dependent  per a poder sobreviure? Tot això reduint les ajudes a la dependència.
L’únic que defensa la llei  Gallardon és  la  ideologia ultra conservadora, i la promesa feta a la dreta recalcitrant i l’església integrista.

Altrament, l’avantprojecte contravé totes les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut. L’OMS, en el document “Avortament sense riscos: guia tècnica i de polítiques per a sistemes de salut  entre altres formulacions contundents assenyala "el vincle inextricable entre la salut de la dona i els drets humans, i la necessitat de lleis i polítiques que els promoguen i protegisquen". Per tal d’aconseguir la defensa d’eixos drets, demana  "... un entorn regulatori i polític propici per a garantir que cada dona tinga un accés senzill a servicis d'avortament de bona qualitat...” i que “... les polítiques han d'orientar-se a respectar, protegir i complir els drets humans de les dones per a aconseguir resultats de salut positius".

Les critiques contra l’avantprojecte de llei són fulminants, fins i tot dins del mateix PP. La resposta de les feministes, de grups i partits polítics que defensen la llibertat de la dona, de l’opinió internacional ha sigut immediata amb articles, informes, debats, declaracions, manifestacions, i actes organitzats quasi espontàniament que estan mobilitzant tot l’estat espanyol com “El tren de la llibertat”.
Tornem a la reclamació dels drets  de la dona  per decidir lliurement sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i maternitat.
Tornem a  reclamar avortament lliure, gratuït i segur.
Tornem al clam “les dones parim, les dones decidim”.
Tornem més de 30 anys arrere en la lluita pels drets socials.
Tornem a sumar persones, homes i dones, en esta lluita que donàvem per conclosa. Una  suma en la que hem de destacar els grups de dones joves que han vist en la contrareforma de Gallardon  un atac directe a la decisió sobre la seua vida, i s’han adonat de la precarietat d’unes lleis i d’uns drets, que consideraven consolidats, quan és la dreta qui governa.

A les dones ens ha costat sang i segles arribar a què legalment se’ns respecte, ara ens neguem a donar ni un pas enrere, perquè cada dona és l’ama del seu  propi cos i ningú no pot decidir per ella. 

                                                                                                                          Pepa Guardiola

diumenge, 29 de desembre del 2013

Conte de cap d’any 2013-2014, "Última tornada"


Ganes teníem que acabara 2013, any que passarà als annals de la història contemporània com un dels més terriblement farcits d'acords dels poderosos que controlen el planeta, en contra dels ciutadans i ciutadanes que sostenim el món amb la nostra suor.

Si haguera de resumir en una frase l'any que acaba diria que “durant estos 12 mesos les lleis han mostrat clarament que estan a mercè dels qui manen i són vulnerables o intocables segons a ells els convinga" .
O tal volta fora més explícit dir que " al llarg de 2013 els qui manen han mostrat sense pudor que ells fan o desfan les lleis i determinen la legalitat o il.legalitat atenent els seus interessos".

A canvi ciutadans i ciutadanes hem començat a recuperar la veu i hem descobert la necessitat d’actuar amb força per fer-nos sentir, per reclamar que les lleis les han de fer o reformar els pobles a fi d’avançar en drets, igualtat, justícia, cultura, benestar...

El meu conte de cap d'any "Última tornada" no és només una fabulació sobre 2013, sinó que també revola sobre aquelles etapes convulses que al llarg de moltes dècades han somogut persones i opcions de vida. Opcions preses sota grans tensions i emocions.
Com a tot conte té part de realitat i part de ficció. I com a tot conte intenta donar ànims per a seguir endavant i crear un món millor.

Amb el desig que siga del vostre grat, vos entretinga uns minuts i vos ajude a agafar forca per alçar la veu durant l'any que comença,
Feliç i Reivindicatiu 2014.  

dijous, 12 de desembre del 2013

Sendes, camins, bancalades i casetes de Marnes.

Ruta oberta de sendes i camins per la partida de Marnes, a la serra de Bèrnia, antiga alqueria morisca despoblada a 1609 i repoblada per cristians mallorquins.

Conreus de secà muntanyenc mig abandonats, en terres escalonades separades per grans màrgens de pedra seca, bancals aconseguits en les rompudes fetes a la muntanya segles arrere. En alguns encara es troben ossamentes de vinyes socarrades pel sol,   que ben segur van ser cultivades al segle XIX.
 
Casetes aïllades on es practicava a la força l'autosuficiència, a base de cultius bàsics i complementaris, i d'edificacions necessaries amb corrals, forns, cups, eres, i fins i tot bucs per sobreviure amb l'imprescindible.

La gran sorpresa es troba entre els màrgens amples enllosats amb la pròpia pedra. Margenades que presenten una configuració molt especial al voltant la ruïna d'un riurauet, que encara conserva un fornet d'escaldar per a caldera menuda. L'acabat i inclinació superior dels màrgens convida a pensar que s'utilitzaven com a sequer de pansa verge ( o pansa de sol).

I l'admiració, plena d'incògnita, se la  du la gran pedra plantada (a mode de columna megalítica), a la que s'accedeix directament per escalons rudimentaris de pedres incrustades a la paret dels màrgens.
En observar-la hom no pot evitar rememorar la cultura talaiòtica de les illes.

Natura, etnografia, història, amb un inevitable i desitjat final gastronòmic.


Foto
Foto




diumenge, 1 de desembre del 2013

La resistència i rebel.lia dels treballadors i treballadores de canal 9, exemple de com recuperar la dignitat.

Vaja per davant el meu reconeixement als treballadors i treballadores de RTVV que amb dignitat exemplar han lluitat  fins l'últim instant, per impedir el tancament de canal 9.  Amb la seua postura ferma, amb la rebel.lia espontània,  l’organització precisa, l’estima que encara els quedava cap al seu lloc de treball (en altres temps tasca entusiasta i feta amb convenciment), ells i elles són els vertaders herois i heroïnes que han perllongat unes hores més la vida de canal 9.  Amb esforç i resistència han plantat cara al despropòsit increïble de liquidar una televisió pública, i han llançat al món les ignominioses imatges del tancament d’un servei, imprescindible al segle XXI, per part del govern que hauria de vetllar pel seu manteniment.

Però no ens enganyem, no inventem falsos herois, ni creguem que reclosos a l’enorme edifici de Burjassot cercat per la policia, o recolzant-los des de fora, hi  eren tots els qui cobraven nòmines com a empleats de l’entitat pública.  Perquè allà no hi estaven, ni volien estar, justament els que sobraven, la colla de ”enchufados” que han engreixat la plantilla, que han disparat els pressupost, que s’han servit a ells mateixa i al partit que els va col.locar, que no creien en un canal de comunicació públic valencià, i que ni tan sols creien en el País Valencià. 
La nit del 28 i matí del 29 de novembre de 2013, cercats físicament o emocionalment al Centre de programes de canal 9, defenent com un símbol el poc que quedava d’un projecte informador i cultivador del País Valencià, hi eren  els “autèntics” treballadors i treballadores de RTVV, professionals, gent honesta a qui el PP els ha fet passar les de " Caí", que en el seu dia van optar per marxar desesperats, o denunciar indignats, o aguantar i callar amb ràbia. Treballadors i treballadores conscients de la necessitat d’un mitjà de comunicació públic, coneixedors de les grans deficiències de RTVV,  coneixedors alhora de com retorna-la al lloc que li correspon. Treballadors i treballadores  que ens  han donat un gran exemple a la societat valenciana de com resistir, publicar i denunciar els atacs de la prepotència i el mal govern autonòmic, ens han mostrat el camí per recuperar la dignitat.

La nostra ràdio-televisió valenciana ha estat lluny de ser un bon mitjà de comunicació. Lamentablement ha sigut model de parcialitat, servilisme, manipulació i enchufisme. El Govern Valencià del PP s’ha encarregat que la ràdio i la televisió estigueren al seu servici, que programaren i informaren agenollats als peus dels interessos partidistes, que es convertiren en el seu canal d’expressió. 
Després d’aconseguir-ho, quan ja no li servien, quan  estaven denigrades fins el punt que ni als propis governants els feien paper, quan les havien reduïdes a la mínima credibilitat, i segurament quan els interessos privats volen quedar-se amb l’esquelet desmantellat, han utilitzat mecanismes dictatorials per tancar-les.
El procés de tancament de RTVV, ha sigut repulsiu, infame, vergonyós de principi a fi,  des que es va plantejar l’ERO i van fer fora els qui més molestaven al govern, en compte de llevar els “enchufados”, fins les últimes actuacions del president Fabra excusant-se amb mesures econòmiques inversemblants que ningú creia. Van  forçar l’acord de les Corts Valencianes, on mercé la majoria absoluta els diputats del PP,  11 d'ells presumptes delinqüents i a les portes de juí,  van emprar l'escó per acomplir el pervers tancament.  Van dictar un decret urgent de clausura i liquidació. Van fer ús d’uns personatges nomenats liquidadors perquè  arredoniren la maldat seguint la diabòlica tàctica de la terra cremada. I van acabar per inutilitzar sense cap pudor unes instal.lacions de cost milionari.

Han sigut uns dies que molts dels qui vam viure el 23f no hem pogut evitar sensacions semblants a les d’aquella nit. Salvant les distàncies de la comparança. En aquell temps, l’ultra dreta va utilitzar els tanques amb l’intent de llevar-nos la veu amb un cop d'estat contra el govern  i posar fi a la democràcia incipient. Ara és el govern, de dretes, qui amb cops de decrets dictatorials vol silenciar-nos i liquidar les restes de democràcia que ens han deixat. Aquell era un cop d'estat militar, este és un cop del govern del PP contra la comunicació pública valenciana.  
La  LOMCE, la nova "llei mordassa", el tancament de RTVV, són la nova classe de tanques amb què ens intenten anihilar.

Amb les seues grans mancances, RTVV guardava l’esperit del símbol d’un país modern, i molts confiàvem que arribara a ser-ho en un futur de canvis.  Ara ja no hi és res. I que és al segle XXI un poble sense un mitjà de comunicació propi?

Confie que la resistència i lluita dels autèntics treballadors i treballadores de canal 9 ens servisca d'exemple a valencians i valencianes per defensar-nos contra els atacs que volen eliminar-nos com a poble. Confie que més prompte que tard la nostra malaurada ràdio-televisió valenciana torne a recuperar veu i imatge, i ho faça lliure, professional, conscienciadora i cultivadora del Poble Valencià.

Els primers passos de defensa estan donats: resistir, rebel.lar-se, eixir al carrer per reclamar la dimissió del president Fabra i exigir eleccions immediates davant un govern intolerant i alié al país que governa.
Continuem, sense parar, amb la denúncia dels atemptats contra el País, la cultura, la llengua, el territori, les corrupteles i els mals usos prepotents i dictatorials dels polítics...
Fem-los fora abans que acaben amb tot, però que no marxen impunes i que la història guarde per sempre la memòria i les imatges dels seus vergonyosos fets, com les que ens han deixat a la pantalla, ara fosca, els bons treballadors i treballadores de RTVV.



FotoFoto