Presentació "Contes de riurau"

Els meus "Contes de riurau. Recull de contes populars de la Marina Alta”, els primers relats que vaig escriure i publicar fa 25 anys, s'han reeditat de nou per Edicions 96, amb precioses il.lustracions del pintor Ximo Gascon Peris i en una edició ben acurada, que ha donat com a  resultat un llibre de luxe.

El dimarts dia 7 d’octubre els vam presentar a Xàbia per compartir-los amb les bones amistats i les persones amants de la lectura, dels contes i de la cultura tradicional.

Començàrem a les 19:30 al centre d'art ca Lambert (carrer Major) amb la inauguració de l'exposició de les il.lustracions originals, exposició que romandrà oberta fins el 26 d'octubre. La colla dels Xirimitabs de Xàbia va fer els honors amb el seu acompanyament musical.

A les 20h, férem la presentació al riurau Arnauda, amb la intervenció de la regidora de Cultura Empar Bolufer, Andreu Ros filòleg i professor de literatura, l’editora Dolors Pedrós, l’il·lustrador Ximo Gascón i l'alcalde de Xàbia José Chulvi.  Un grup d’amigues i amics va fer una lectura dramatitzada de part del conte de  "Perot el Negrot".

Moltes gràcies amigues i amics per aconseguir que la presentació dels "Contes de riurau" fora una de les més emotives, entranyables i boniques que he viscut i viuré. La vostra presència, companyia, acollida, les paraules, l'organització, les sorpreses que van omplir el carrer Major de música, i el riurau Arnauda de veus d'alguns dels personatges del llibre... van ser coprotagonistes d'una vetllada de conte amb final feliç, i una joia de llibre a compartir.

Fitxa edicions 96

 INFORMACIÓ , premsa, actes iressenyes

Xàbia presenta la reedició dels ‘Contes de riurau’ de Pepa Guardiola 25 anys després | Noticias La Marina Plaza

Apunts necessaris pel que fa a la recuperació de la tradició oral (Pepa Guardiola: Contes de Riurau. Contes populars de la Marina Alta , il·lustracios de Ximo Gascón , Edicions 96, la Pobla Llaga, 2014) | Aiguadolç, L'

Contes de riurau | 96milmotsmés

Lectura pública de Contes de Riurau, para conmemorar el 9 d´octubre | Benissa Digital, Información y actualidad de Benissa


Els 'Contes del riu-rau' de Pepa Guardiola , article de Frances Gisbert| Pagina 66, Noticias de Alcoy y de El Comtat

Presentacio contes de riurau a Cocentaina
   

Video Dibuixos i esbossos del pintor Ximo Gascón que il.lustren el llibre "Contes de riurau", Pepa Guardiola, Edicions 96, 2014.

Rutes literàries: Del Riurau a l'aula

FOTOS PRESENTACIÓ XÀBIA

 

 

28 de setembre, Dia d’Acció Global per a l’accés a l’avortament amb seguretat, legalitat i gratuïtat .

 A novembre de 1990, durant la trobada de Feministes Llatinoamericanes i del Carib a l'Argentina, el taller sobre l'avortament, realitzat per la Comissió pel dret a l'avortament d'Argentina i per Catòliques pel dret a Decidir d'Uruguai, acordà elegir un dia per la coordinació d'accions de reivindicació per la DESPENALITZACIÓ de l'AVORTAMENT, havent constatat que les lleis restrictives no prevenen ni eviten la interrupció de l’embaràs, pel contrari, exposen a les dones a recórrer a la clandestinitat i inseguretat, causant l'augment de la mortalitat de les dones.

S'elegeix la data del 28 de setembre en memòria de l'abolició de l'esclavitud en Brasil, i per analogia a l'esclavitud de moltes dones que no tenen reconeguda la llibertat per a decidir sobre el seu cos i projecte de vida.

Des de 1992 tots els 28 de setembre, es coordinen accions  denunciant l'augment de la morbilitat i mortalitat de les dones especialment en els països on la llei és més restrictiva degut a la promoció de drets al “no nascut” per sobre dels drets a la salut de les dones.

Algunes dades

• El 28 de setembre es recorda als governs llatinoamericans que sis mil dones es moren a l'any degut a complicacions d'avortaments insegurs.
• La xifra anual d'avortaments que es practiquen a Brasil, Colòmbia, Mèxic, Perú i Republica Dominicana ascendix a 2.8 milions i en tota la regió la suma arriba a mes de quatre milions.
• Cada dia es realitzen 55 mil avortaments insegurs en el món, 95 per cent en països en vies de desenrotllament, els quals són responsables d'una de cada huit morts maternes.
• Mundialment per cada set naixements es du a terme un avortament insegur.
• Cada 28 de setembre servix per a demandar l'accés de servicis d'avortament segur, la qual cosa podria previndre entre el 20 i 25 per cent del mig milió de morts maternes que anualment ocorren en els països en vies de desenrotllament.

Durant els últims anys s'ha fet evident la necessitat d'unir esforços i enfortir els moviments feministes internacionals per a rebatre i posar fre a la creixent amenaça de forces polítiques i conservadores que tracten d'impedir i dificultar els reconeixement dels drets reproductius com aspecte essencial per arribar a un desenvolupament just i humà de la societat, en el qual les dones siguen reconegudes com a protagonistes de les polítiques públiques i no com a objecte de les mateixes.

A l'estat espanyol la retirada de l'Avantprojecte de llei contra l'avortament i la dimissió del ministre Gallardón, ha sigut un triomf de les movilitzacions socials, entre les quals figura com a capdavantera “El Tren de la Llibertat.”

Però el perill de restricció dels drets de la dona a decidir sobre la seua maternitat continua amenaçant.  El Tribunal Constitucional té pendent de resoldre el recurs interposat pel PP temps arrere contra  l'actual llei de 2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. Recurs que s’havia paralitzat en espera que isquera endavant la llei Gallardon, i que ens temem tornen a posar en marxa.  Endemés el Govern de Rajoy anuncia una limitació de l'autonomia de decisió per a les menors de 16 anys. 

Hem d'exigir al Govern espanyol la retira del recurs d'inconstitucionalitat, així com la qualsevol limitació dels drets a les dones.

Hem de reclamar que s'acaben les amenaces restrictives del dret a decidir, i que es pose fi a la incertesa de qualsevol reforma regressiva de l’actual llei de l'avortament.

Enguany les plataformes feministes han convocat manifestacions per celebrar la retirada de la llei Gallardon i per reclamar la despenalització de l'avortament a nivell global.

Al país Valencià se celebraran

CASTELLÓ: dia 27 de setembre
A las 18:00h. Plça. Maria Agustina
Dones En Lluita Castelló

 ALACANT: dia 28 de setembre 

 12.00 hrs en el port ( Plaça del Mar)

VALENCIA: dia 28 de setembre

A las 19 hrs. Plaça de la Verge (finalitzarà al carrer Xàtiva amb flashmob organitzat per VDay One Billion Rising)

El futur museu sobre els fets i drets de les dones, MHDM.

Sota el lema “Ahir i hui del feminisme. De les onades a les marees”, divendres passat,  la Seu Universitària d'Alacant va ser el marc d'una intensa i constructiva jornada feminista de reflexió i intercanvi d'idees. L'encontre era l'acte amb què culminava la primera part d'un procés començat any i mig enrere per un grup de feministes d'Alacant, que han constituït una associació a fi de crear el Museu de Fets i Drets de les Dones (MHDM) .

Excel.lent i necessari el projecte de fundar un museu dedicat a les grans discriminades de la història. Perquè al llarg dels segles són moltes les dones que, en no ser ni santes ni reines, han sofert un doble soterrament: el de la terra i el de l'oblit. Científiques, filòsofes, pintores, escriptores, músiques, compositores, inventores, investigadores... feministes defensores dels drets i de la igualtat romanen censurades i arraconades a l'espera que la seua existència siga recordada i els seus fets i aportacions a la societat deixen de ser anònims, els siguen reconeguts i elles passen amb nom propi a formar part de la memòria i el patrimoni col.lectiu.

La jornada, en la que varem participar més d'un centenar de persones, fou inaugurada per Josefina Bueno, directora de la Seu Universitària d'Alacant, i Elena Simón, Presidenta de l'associació MHDM  (Museo de los Hechos y Derechos de las Mujeres).

“Crear en Alacant un museu viu i didàctic”, “ referent de la història universal dels fets i drets de les dones rescatant-les de l'oblit” és l'objectiu principal de l'associació.

 

“Com ens sentim part de totes aquelles persones que sabem que el feminisme és un motor  per al canvi social i cultural i que anem posant una moneda en la vidriola del bagatge feminista, volem comptar amb un“nosaltres”  ampliat i , per a això, vos convidem a formar part de l'associació”. “Volem recórrer amb vosaltres este bell camí i  que esta experiència arribe a bon terme” , fou el repte llançat per les organitzadores.

Endemés de la presentació del projecte i de les paraules de la presidenta “Encontrarlas y encontrarnos en el Museo HDM”, les diferents xarrades i intervencions van servir d'intercanvi de coneixements, reflexions, consideracions i sororitat.

Carmen Albroch ( senadora i escriptora) ens va parlar sobre la “Presencia y ausencia de las mujeres en el mundo de la Cultura y en los museos en particular”.  Entre altres descriminacions culturals, va deixar constància clara de què les absències de l'obra de les dones en museus són tan nombroses com cruels, perquè les artistes han sigut i continuen sent víctimes de la invisibilitat a la que condemna les dones la societat patriarcal.

Oliva Blanco Corujo, investigadora i escriptora, va presentar la “Fabrica de la Memoria”, un espai digital  per a la recuperació de la història de les dones que vol cobrir objectius semblants al del futur museu i en particular la creació d'un arxiu documental on line relatiu a la memòria de les dones, especialment en els suports que ressalten la seua imatge i la seua paraula:  fotografies, cartells, audiovisuals, textos, etc.

Rosa Cobo Bedía, professora de la universitat d'A Coruña i escriptora, va fer  una exposició magistral amb reflexions profundes sobre “El Feminismo como motor de cambios históricos, culturales y sociales”. Un repàs històric a les tres grans onades en les que s'ha  manifestat, format, desenvolupat i avançat el feminisme fins a l'actualitat, aportant un plantejament sobre l'actuació futura necessària. Difícilment és pot dir tant sobre la història i el futur del feminisme en poc més d'una hora.

En definitiva, fou una jornada d'aprenentatge, formació, interactuació, projectes de futur i carrega de piles feministes.

Gràcies a les organitzadores i enhorabona a l'associació MHDM.

Força i endavant.

 

Incendi al Parc Natural del Montgó, la Plana i el cap de Sant Antoni

Aquest cap de setmana la tristor s'ha fet ama dels pobles de Xàbia i Dénia. 
S'ha incendiat el Parc Natural del Montgó en la zona de les Planes i cap de Sant Antoni. 
Des de vora el camí dels Molins de la Plana Justa, dijous 11 a la vesprada, en apenes unes hores el foc va córrer seguint els canvis de vent a la torre del Gerro, la Cova Tallada, les Rotes, i durant la nit, de divendres 12, va tornar a pujar al cap de Sant Antoni i va baixar fins el Port de Xàbia.

Foto del Montgó des de la Plana Justa, juny de 2013

Es veia vindre, intuíem que a la més mínima espurna la Plana i el Montgó s'encendrien per enèsima vegada i el bosc que s'ha regenerat des d'últim gran incendi tornaria a desaparéixer. 
No aprenem, no. La zona de les Planes és espai de vents, no de bades els avantpassats van construir onze molins fariners, el major conjunt de molins del País Valencià. El foc ha jugat a seguir els corrents per barrancs i penyals, ho ha tingut fàcil: el brossam, la sequera, les dificultats d'accés, la deixadesa, la falta de plans de prevenció i actuació l'han ajudat en la seua cursa destructiva.   

Uns diuen que l'incendi ha sigut intencionat, altres que fruit d'una negligència. Mentre ens donen l'explicació verídica, si ens la donen, el que sabem amb certesa és que un parc natural com el del Montgó no es pot  gestionar amb deixadesa, perquè la deixadesa és la major de les negligències, i les negligències les aprofiten els qui volen arrodonir les maldats.  

La Plana tardarà a ser com abans, perquè aquesta vegada les flames han sigut implacables, però la natura és més sàvia que les persones i a la llarga tornarà a prendre possessió del que és seu.

Mentrestant, enyorarem les pèrdues, reforestarem, reclamarem mesures degudes  i ens penedirem no haver posat tots els mitjans per haver evitat tanta destrossa.

Dolor de Natura!!! Dolor de Terra!!! Dolor de poble!!! Dolor de gent!!!

Incendi del Parc Natural del Montgó, visites a deshora.

El President Fabra, junt a diferents càrrecs de la Generalitat, s'ha desplaçat aquest matí, de divendres 12 de setembre, al lloc de comandament avançat de coordinació dels treballs per extingir l'incendi que va començar ahir i que ha corregut tota la Plana de punta a punta, i d'un vessant a altre ( Xábia-Dénia-Xàbia), com un excursionista infernal.
No els agrairé la presència perquè era el seu deure. Sí li diré al senyor Fabra que -haja sigut intencionat l'incendi, fruit d'alguna negligència o infortuni- si la Generalitat, el lloc de comandament diari d'aquest país nostre, haguera pres les mesures preventives i de neteja que demana un espai com el Parc Natural del Montgó, ni ell ni els seus acompanyants hagueren necessitat venir en situació tan dantesca.

Però endemés, no haguera sigut necessari mobilitzar tants mitjans aeris i terrestres. Ni els residents de les zones danyades sofririen angoixes, pèrdues i desallotjaments. Ni estaríem passant tantes hores d'inquietud. I sobretot el paisatge de la Plana, les Rotes i el cap de sant Antoni no haguera quedat destrossat per anys.
Escatimar diners en qüestions bàsiques a la fi resulta car i terrible.
I ja que la Consellera d'Educació, la que diu que no estem en ona de calor, també s'ha desplaçat, espere que la visita li haja servit per comprovar in situ les temperatures que patim els pobles i les ciutats valencianes.
Vaja el reconeixement a totes les persones i entitats que s'han desviscut per posar fre a un incendi difícil de controlar, i la meua solidaritat amb veïnes i veïns afectats.

Fotos des de la carretera de la Plana al cap de Sant Antoni, 12 de setembre 2014

9 dones assassinades al mes d’agost, violència de gènere=terrorisme masclista

Començàvem la setmana amb la dramàtica notícia de què a Barro (Pontevedra) Mónica, de 38 anys, havia sigut brutalment assassinada a tirs per  la seua parella, Daniel de 48 anys,  un violent mascliste que posteriorment es va suïcidar.  

El mateix dilluns a la nit, a El Campello (Alacant), Esperanza, de 83 anys, era morta a ganivetades pel seu marit, Hilario, de 90 anys ( la violència dels egoistes no té edat). L'assassí es va suïcidar amb el mateix ganivet que havia matat la dona. 

Dimecres 27 d'agost, a Barcelona, de nou un egocèntric violent de 70 anys matava d’una ganivetada al pit la seua companya de 48 anys.
Dijous 28 d'agost, a Hospitalet de Llobregat, es produïa un altre “feminicidi”, una dona de 45 anys era apunyalada per la seua parella de 48 anys, que també es va suïcidar després (es deuria haver suïcidat abans). 

4 víctimes mortals de la violència de gènere en una setmana, 9 en el mes d’agost, 12 durant l’estiu, 48 al llarg de l’any. 
(Parle de víctimes mortals, no esmente els maltractes, les violacions o segrests haguts, però sí els tinc presents.)
 

Tot i que les xifres oficials reconeixen menys assassinades per esta violència mortífera per no entrar dins dels protòcols establerts pel govern, els fets terribles de cada cas mostren que l’assassí ha sigut un masclista assassí sense excusa ni disculpa que valga per a justificar-lo, personatges prepotents que es creuen els amos de les dones i atempten contra elles, contra les que diuen estimar. Estima amb olor a sang i opressió no és amor sinó domini. 

Mentre gran part de la societat calla i es resigna, com si en la relació de parella anara implícit  el maltractament, la submissió, el sotmetiment, la potestat de decidir acabar amb la vida de la persona suposadament estimada.

I el govern calla i retalla en l’aplicació de les polítiques d’igualtat i violència de gènere; retira  programes per defensar, protegir i ajudar les dones maltractades i possibles víctimes; proposa canvis legislatius com la reforma de la llei Gallardon contra la lliure maternitat que minva els drets de les dones i el respecte que se'ns deu; o aprova la nova llei d’educació que entrarà en vigor enguany i que és un pas enrere i un colp a tots els esforços fets per eradicar des de la base el masclisme i educar en igualtat des de la infantesa. 

Em pregunte què faria la societat, els governs de les diferents administracions, els mitjans de comunicació si en compte de 9 dones assassinades pels masclistes violents, hagueren sigut 9 persones assassinades per un grup de terroristes?

La resposta la tinc clara, i crec que la majoria també la té clara, perquè estem conscienciats, temem els terroristes i sabem la destrucció que els envolta. La societat, els governs, els  mitjans de comunicació ens hem mobilitzat amb horror i pres mesures cada cop que la virulència terrorista ha atacat.

I em pregunte més: Per què no ens mobilitzem igual contra  la violència masclista que ha assassinat i assassina brutalment les dones? És que la seua mort és menys condemnable? És que el temor de qualsevol dona en saber que potser impunement violentada és menys terrible? És que han de pagar amb la vida haver-se enamorat? O és que els maltractadors i assassins de dones tenen butla patriarcal per violentar i matar al seu capritx?

El masclisme mata, hem de denunciar-lo i combatre'l.
 La violència de gènere és terrorisme masclista.  

(Trobareu un recull d'informació i una relació dels assassinats al blog de la Xarxa de Dones de l Marina Alta, aquí l'enllaç) .

Khrystyna Savenchuk, tres mesos desapareguda

El passat dia 20 de maig va desaparèixer Khrystyna Savenchuk. Hui es compleixen tres mesos sense saber res d'ella, tres mesos d'incertesa, dubtes, busques, crides, dolors, preguntes. Viu? On és? Per què va marxar? Amb qui està? Com està? Què fa? Què o qui li impedeix parlar amb la seua família? Sota quina voluntat ha quedat subjecta? Què o qui la manipula? Perquè si fóra lliure i amb la voluntat no sotmesa ens respondria totes les preguntes que ens fem, contactaria amb família i amistats, es deixaria vore, tornaria a casa, atendria les demandes per tenir notícies seues, i acabaria amb la pena que segur li trenca el cor per estar separada dels éssers que estima i l'estimen.

Penós, injust, opressiu, sexista el sistema d'organització social imperant on els prepotents, corruptes, violents, masclistes, manipuladors i gent de semblant mena, fan, desfan, campegen i dominen moguts pel seu interés exclusiu. En canvi, febles, innocents, pacifistes i en especial dones i infants viuen amb la llibertat restringida pel temor i la violència.

Vull recordar també, perquè no se m'obliden, ni se'ns obliden mai, les xiquetes nigerianes segrestades el mes d'abril, les 44 dones assassinades ( i 4 familiars d'elles) pels terroristes masclistes a l'estat espanyol durant 2014, la jove sàdicament violada fa uns dies...
Recordem, no oblidem i exigim que s'han d'adoptar mesures ràpidament, però que s'han de prendre contra els indesitjables maltractadors, prepotents, i no a força de restringir la llibertat de les dones i les víctimes.

Pepa Guardiola